Resultats de la cerca

La conca de Sinarques, d’uns 30 km 2 d’extensió, és envoltada per relleus de materials mesozoics La travessa el barranc del Regajo, que hi ha produït una profunda incisió que permet observar una successió neògena de més de 200 m de gruix un bon tall és el de la pista forestal de Sinarques a Las Pinadas Es divideix en dues unitats La inferior, constituida per margues, lutites, calcàries i guixos, ha donat restes de mamífers fòssils que permeten atribuir-la al Miocè inferior Orleanià inferior La superior, predominantment conglomeràtica, amb intercalacions de lutites i gresos, no ha…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la dependència de l’…

La torre de Sant Marçal o Can Quarantella es troba situada dins el nucli de Sant Marçal de Quarantella Les escasses notícies històriques que hi fan referència esmenten l’existència al segle XIII dels Corantella, família militar propietària de la Torre de Call, nom antic de l’edificació subsistent, i senyors de la parròquia de Sant Marçal Per aquest motiu, es cognomenaren també alguns dels seus membres, sobretot al segle XIII, amb el nom de Santmarçal En l’actualitat, la fàbrica de la torre, en bon estat de conservació correspon a un bell edifici gòtic dels segles XIV i XV, tot i…

D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada…

L’església parroquial de Montesquiu és esmentada l’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona L’any 1391, el capellà de Munt Squiu consta que pàgava de dècima dotze sous Vers l’any 1526 n’era rector Vicenç Tallada L’any 1758, l’església de Sant Sadurní de Montesquiu estava en bon estat tenia com a sufragànies Sant Vicenç de Galliners, Sant Sebastià de Pui de l’Anell i Sant Sadurní El 1904 s’hi agregà I’església de Sant Miquel del poble de Sant Miquel, segregada d’Aramunt, mentre que la capella de…

S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps…

Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997,…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…

El 15 de juliol un tribunal va condemnar a pena de mort vuit persones acusades d’haver organitzat un pla per derrocar el president, Yahya Jammeh Els sentenciats, entre els quals destaquen l’excap de l’exèrcit Lang Tombong Tamba i l’excap dels serveis secrets Lamin Badjie, van ser detinguts entre l’octubre del 2009 i el març del 2010 La sentència, criticada per Amnistia Internacional en considerar que el judici havia estat “polític” i sense garanties per als detinguts, confirma la fermesa d’un règim que es mostra implacable contra la premsa crítica i l’oposició Des de la dècada de 1980 no s’ha…