Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort…

El lloc de Viladamat pertanyia en època medieval a la parròquia de Sant Feliu de la Garriga, però per la seva dedicació suposem que ja devia existir d’antic la capella sufragània de Sant Quirze, que era situada als afores i al sud-oest del nucli actual de la població, en el paratge dit el pla de la Capella, on hi ha el pont de Sant Quirc i el mercadal de Sant Quirc L’any 1571 és esmentada aquesta capella de Sant Quirze i santa Julita, com a agregada a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga Al començament del segle XVII hom construí la nova església de…

De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella…

D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici…

L’església parroquial de Montesquiu és esmentada l’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona L’any 1391, el capellà de Munt Squiu consta que pàgava de dècima dotze sous Vers l’any 1526 n’era rector Vicenç Tallada L’any 1758, l’església de Sant Sadurní de Montesquiu estava en bon estat tenia com a sufragànies Sant Vicenç de Galliners, Sant Sebastià de Pui de l’Anell i Sant Sadurní El 1904 s’hi agregà I’església de Sant Miquel del poble de Sant Miquel, segregada d’Aramunt, mentre que la capella de…

Antiga capella situada al mateix límit entre Bigues i l’Ametlla, al serrat dit de Santa Creu Estava dedicada a la Santa Creu i a santa Maria, però fou coneguda també com Santa Maria de la Creu Consta que existeix el 1253 i tenia un sacerdot o benefici fundat que se n’encarregava, documentat el 1301 Tingué algunes serventes o donades que s’ocupaven de la capella durant els segles XIII i XIV La seva jurisdicció fou motiu de plets constants entre els rectors de Bigues i de l’Ametlla, per això el 1599 el bisbe va autoritzar el trasllat del benefici a la parroquial de…

Aquesta capella d’hospital es trobava en un principi fora de les muralles de la vila dels Prats de Rei, en el raval Originàriament tingué les funcions assistencials dels hospitals de camí, que després deixà d’exercir Les primeres notícies de l’existència d’aquest hospital es remunten a l’any 1295, que un membre de la família Puig del terme de Grevalosa feu diverses deixes a les capelles i els hospitals de la zona compresa entre Grevalosa i els Prats de Rei entre els hospitals beneficiats figurava l’hospital dels Prats de Rei Al segle XVII aquesta capella de Sant Joan…

Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van…

Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de tombes…