Resultats de la cerca

Representant de l’anomenat “realisme crític”, és autor de Pečal’polej ‘La tristesa dels camps’, 1909, Preobraženije ‘La transformació’, 1914, Preobraženije Rossii ‘La transformació de Rússia’, 1927, continuació de l’anterior, Sevastopol’skaja strada ‘Els temps penosos de Sebastopol’, 1937-39, premi Estatal 1941, etc

Fou crític literari del diari “Il Rissorgimento liberale”, editor de “La Fiera Letteraria” i d’altres revistes, i autor de l’assaig Scrittori d’Europa 1928 Conreà també la prosa narrativa, Il giorno del giudizio 1927, etc Collaborà com a guionista en alguns films

En les primàries celebrades per Ciudadanos, Inés Arrimadas s’imposa clarament 77% al candidat del sector crític, Francisco Igea, i es converteix en presidenta del partit succeint Albert Rivera El 3 de maig l'assemblea general escull el nou consell, format exclusivament per afins a Arrimadas

Figura cabdal de les lletres eslovenes al s XIX, la seva obra més coneguda és la novella Martin Krpan 1858, primer model de la prosa literària eslovena Excellí també com a poeta i crític literari, i tingué un paper decisiu en la fixació de l’eslovè literari

En els seus relats, amb un cert lirisme, humor i esperit crític, reflectí la vida del poble ucraïnès És autor d’una biografia, inacabada, de TGŠevčenko i recopilador de contes ossets Osetinskije skazki 1912 Escriví també Vova 1910 i Mužicka arikhmetika ‘L’aritmètica del mugic’, 1911

Fou deixeble de JMassenet, que influí el seu llenguatge musical Amb l’opereta Ciboulette 1923 revitalitzà la tradició francesa d’Offenbach i de Messager Escriví sis òperes es destaca Le marchand de Venise 1935 Crític musical de “Le Figaro” des del 1934, deixà cançons i escrits diversos

Llicenciat en filologia catalana És autor de les novelles Allunyeu-vos dels professors 1994, Odi 1995 i Qui s’apunta a matar la meva mare 1997, i ha traduït al català diverses obres en llengua anglesa És guionista de sèries i pellícules de televisió i crític literari

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "…

Publicà estudis sobre el violí i els seus orígens a França, biografies, com Corelli et son temps 1954 i Vivaldi et la musique instrumentale 1948, obra en la qual establí una catalogació de l’obra vivaldiana que hom empra encara a França Fou crític musical de Le Figaro Littéraire