Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
tàrtar emètic
Química
Cristalls incolors, eflorescents a l’aire, de gust dolcenc, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni (III) amb una solució de crémor tàrtar.
És altament tòxic i té aplicació com a mordent per a teixits i cuir, en medicina com a emètic i sudorífic, en perfumeria i com a insecticida
lliscament
Mineralogia i petrografia
Deformació plàstica de molts cristalls que consisteix en el fet que una part del cristall ha lliscat, en bloc, amb relació a l’altra part adjacent, sobre un pla anomenat pla de lliscament
.
dimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic
dacita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia eruptiva que s’ha consolidat ràpidament i en superfície en dues etapes, per la qual cosa hom troba en la seva estructura cristalls ben formats inclosos en una matriu vítria amorfa.
Té estructura microlítica, i és una roca àcida a causa d’un excés de sílice Els minerals que hi predominen són les plagiòclasis
sulfat d’argent
Química
Cristalls molt poc solubles en aigua que es fonen a 657°C i s’ennegreixen per acció de la llum, obtinguts fàcilment a partir de solucions concentrades de nitrat d’argent i un sulfat.
antiferroelectricitat
Física
Polarització elèctrica espontània de certs cristalls iònics, en què la xarxa cristal·lina s’ordena en dues subxarxes amb polarització elèctrica de sentit contrari, de manera que la polarització macroscòpica és nul·la o feble.
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…
Vicenç Altaió i Morral
Literatura
Poeta, assagista, crític, i activista i gestor cultural.
Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema 1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …
,