Resultats de la cerca
Es mostren 1886 resultats
traiguera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm d’alçada, de fulles estretes, d’inflorescència curta i d’espícules ventrudes i aristades.
Es fa en prats secs, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
aligot
aligot
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, de cos robust, amb el coll molt curt i la cua curta i ampla, en forma de ventall.
Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de la…
Sant Pere del Castell d’Orís
Situació Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic Ingressà al museu l’any 1923, és catalogada amb el núm 7488 i pertany al darrer terç del segle XII Museu Episcopal de Vic Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos del mateix castell Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir culte Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6 31 tdg 353566 APF-ABC Història El castell d’Orís es documenta a partir…
Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…
Els lagomorfs: conill i llebre
Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…
ressonància
Física
Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta (de l’ordre de 10- 2 3 s).
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
agulla de brodar
Indústria tèxtil
Agulla, generalment més prima i més curta que la de cosir, emprada per a brodar; pot tenir més d’un ull per a enfilar-hi diversos caps de fil.
Per a brodar amb fil metàllic hom empra una agulla plana, gruixuda, amb l’extrem acabat en punta roma i dos forats a l’altre extrem
lent de Fresnel
Física
Tipus de lent de gran obertura i de longitud focal molt curta que, respecte a les lents convencionals, és més plana, prima i pot construir-se en grans superfícies.
Dissenyada pel l’enginyer francès JA Fresnel per a la construcció de lents per a projectors de fars, actualment els seus usos són múltiples en el camp de la illuminació, si bé també s’aplica en dissenys de concentradors solars
canal de Suez

Vista del canal de Suez
© iStockphoto.com / onfilm
Canal artificial que, a través de l’istme de Suez, comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja.
Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina