Situació
Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000.
ECSA - Rambol
L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG952945.
S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa. Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt d’un revolt a l’esquerra, i porta, en 800 m de recorregut, tancat per un cadenat, fins al conjunt de Sant Quintí, perfectament visible en tot el trajecte. (JAA)
Història
No s’han pogut localitzar fins a l’actualitat referències històriques sobre l’enrunada ermita de Sant Quintí, que degué dependre eclesiàsticament de la parròquia d’Ardòvol. Tanmateix, la seva estructura arquitectònica revela una antiguitat força notable, que es podria situar entre els segles IX i X. (MLIR)
Església
Planta de l’església, que conserva l’estructura preromànica malgrat la seva ampliació en el sector nord i el capgirament de l’orientació llevant-ponent per una de nova nord-sud. Amb les reformes que modificaren l’edifici primitiu, l’absis carrat es convertí en capella lateral.
J. A. Adell
És un edifici ruïnós, format per una nau sense absis diferenciat i orientada de nord a sud, que conserva a la part de llevant l’absis de l’església alt-medieval, aprofitat com a capella de la construcció actual. En una primera visió semblaria que de l’edifici alt-medieval només es conserva l’absis, reaprofitat en una construcció posterior; però una anàlisi detallada de les estructures conservades permet afirmar que de l’edifici alt-medieval es conserven més elements, llevat del mur nord de la nau, que fou aterrat per ampliar aquesta, allargada cap al nord, alterant-ne la seva orientació original, llevant-ponent, per una orientació nord-sud.
L’edifici alt-medieval és format per una nau molt curta, més ampla que llarga, coberta possiblement amb embigat, capçada a llevant per un absis de planta rectangular, del qual no es conserven elements de la coberta; potser, com la nau, era resolta amb embigat. L’enllaç de la nau amb l’absis es fa mitjançant un arc triomfal, de perfil semicircular ultrapassat, amb els brancals avançats en relació al punt d’arrencada de l’arc.
A l’absis es conserven dues finestres, en el mur sud i en el de llevant, respectivament; la del mur est, molt malmesa, és d’una sola esqueixada i amb la llinda exterior formada per un carreu de pedra tosca, retallada en forma d’arc semicircular. A la façana de ponent es conserva una altra finestra, d’una sola esqueixada i llindes rectes, que és pràcticament centrada en el que seria la façana de ponent de la capella primitiva.
La finestra de la façana sud de l’absis conserva una mena d’emmarcat superior, format per una llarga peça de pedra calcària vermella, que actua com un guardapols; aquesta peça és molt semblant —però més elaborada— a la que protegeix la porta d’accés, oberta en la façana sud i resolta amb llinda de fusta, protegida per una sèrie de lloses sobresortints del parament, en una solució molt pròpia de l’arquitectura tradicional de muntanya. Aquesta façana fou remodelada i s’hi obrí un ull de bou circular; no es pot descartar que, en la seva forma actual, la porta d’entrada correspongui a aquest procés de remodelació. D’altra banda, en l’angle sud-est es conserven els vestigis d’un mur que allarga, en sentit sud, el mur de llevant de la nau. No tenim indicis, però, sobre el tipus d’estructura a què corresponia. La destrucció de l’angle sud-est de la nau, per sobre d’aquest mur, impedeix de precisar-ne més dades, però no es pot descartar que existís algun cos d’edifici adossat al mur sud de la capella.
L’aparell de les parts originals és de lloses simplement desbastades, travades amb fang, i amb els paraments arrebossats amb morter de calç. L’arc triomfal és format per lloses sense treballar, disposades radialment, amb juntes molt amples de morter de calç, i tot capçat amb arrebossat de morter de calç, que acaba de donar la forma a l’arc i als brancals. Només en la formació de les finestres s’observa una major cura en la construcció del parament.
La tipologia d’aquesta església, amb una nau tan curta, és força peculiar, però evoca la forma original de la capella de Sant Julià de Boada, al Baix Empordà, que tenia una nau quadrada, abans de la seva ampliació cap a ponent, durant el segle X. A Ardòvol, pel que sembla, trobem una situació similar de nau quadrada, ampliada, però, cap al nord, i en una època molt més recent.
Els elements formals i tipològics de la seva arquitectura assenyalen clarament una adscripció a les formes arquitectòniques anteriors a la implantació de les formes llombardes durant el segle XI, i probablement la tipologia de la nau permet de plantejar una datació força reculada, potser ja del segle IX, o principi del segle X, dins un model que es repeteix en l’arquitectura catalana durant tot el segle X. (JAA)
Bibliografia
- Barral, 1981, pàg. 183