Resultats de la cerca

Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores a peu de la vila d’Àger Fou en origen l’església del vilatge de Colobor, desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra El lloc de Colobor és documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger La primera referència sobre l’església de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà o senyor de Colobor, de l’any 1164 Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger L’…

Aquesta torre es trobava dins el terme del castell de la Guàrdia de Montserrat, a prop de l’església de Sant Miquel de Vilaclara El terme del castell es troba documentat a partir de l’any 931 En aquest any, Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien a Collbató, en el terme del castell de la Guàrdia, a Almodavar En una data desconeguda un membre de la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès el lloc de Vilaclara amb l’església de Sant Miquel i una torre Encara que el document…

Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d’Adarró tenia…

El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia El lloc “ ubi dicunt Gorgoncana ” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba El 1101 hi havia, a més, un mas El 1205 Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’…

El lloc de Cauders és esmentat des del segle XII honor de Calders , 1130 i el seu castell, avui desaparegut, és documentat des de l’any 1217, moment en què tenia la consideració de força forcia in honore de Calders posteriorment, l’any 1268, aquest castell és citat com a castrum seu forciam de Calders En aquesta mateixa centúria es documenta una família que portava el nom del lloc P de Calidis , 1270 Entre els anys 1232-1239, sembla que l’indret depenia del famós capità occità Xatbert de Barbaire, emigrat al Rosselló sota la protecció del rei Jaume I de Catalunya-Aragó A la…

Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de…

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs…

Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de Vincenzo…

Es graduà en ciències polítiques i història per la Universitat de Darthmouth 1970 El 1976 inicià la trajectòria professional com a fotògraf en un diari de Nou Mèxic El 1980 es traslladà a Nova York, on començà a treballar com a fotògraf independent El seu primer treball d’impacte fou a Irlanda del Nord, on fotografià els presos de l’IRA que feien vaga de fam 1981 Des d’aleshores ha documentat els principals conflictes bèllics del món l’Amèrica Central El Salvador, Nicaragua, Guatemala, l’Orient Mitjà el Líban, Cisjordània, Gaza, Israel, l’Afganistan, Ruanda, Bòsnia, Txetxènia,…