Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar; existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril. Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII.
El topònim s’esmenta des del 1079. El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes. L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida. A la quadra d’Adarró tenia drets senyorials el 1285 el cavaller Pere d’Adarró. Quan el rei Pere III va concedir la jurisdicció criminal a la universitat de Cubelles i Vilanova el 1359, foren erigides forques en un tossal proper a la torre. Foren senyors del lloc el donzell Berenguer de Castellbisbal i, més tard, ja en ple segle XIV, Bernat de Fortià. Al segle XVI hom l’anomenà torre de Sant Gervasi, per haver-se construït en aquesta època l’ermita, i actuà com a torre de guàrdia contra la pirateria. Al segle XVIII un llamp l’afectà i s’hagué d’enderrocar una bona part de la zona afectada. Tenia una petita muralla al seu entorn.