Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
ficció legal
Dret
Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.
Així, per exemple, el dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, i el dret internacional estableix la de l'extraterritorialitat
pensió
Dret canònic
Dret civil
Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic
fillol | fillola
Cristianisme
Dret
Persona apadrinada per altri en el seu baptisme o en la seva confirmació.
Entre fillol i padrí, segons el dret canònic, s’estableix un vincle de parentiu espiritual que fins l’aprovació del codi de dret canònic del 1983 era impediment per al matrimoni entre ells
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
Joan Beneyto i Pérez
Literatura
Política
Dret
Jurista i escriptor polític.
Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de…
ciutadania romana
Història del dret
Condició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.
Els avantatges principals que conferia eren l’alliberament de tots els càstigs deshonrosos flagellació, crucifixió, etc, el dret d’apellar a l’emperador contra una sentència i el dret d’ésser sotmès únicament a tribunals romans
Institut Catholique de Paris
Centre d’ensenyament superior fundat a París el 1876.
Comprèn les facultats canòniques de teologia, dret canònic i filosofia i les facultats lliures de dret, lletres i ciències, amb nombrosos instituts i escoles annexes centre d’estudis i investigacions iberoamericanes, centre d’estudis eslaus, etc
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret…
Tomàs Mieres
Portada de l’Apparatus, de Tomàs Mieres
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres…
testament davant testimonis
Dret civil
Dret civil català
Testament no autoritzat per notari o, subsidiàriament, per rector, sinó exclusivament davant dos o més testimonis.
El dret català proscriu aquesta mena de testament, amb la sola excepció de l’anomenat testament sacramental, que per altra part sols és accessible a les persones que gaudeixen del dret local de Barcelona o del bisbat de Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina