Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
poesia concreta
poesia concreta Poema de Joan Brossa
© Fototeca.cat
Literatura
Poesia que renuncia a la sintaxi usual i iguala els valors semàntic i gràfic de la imatge (sia tipogràfica sia fotogràfica).
Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual òptics, fonètics sonors i cinètics el moviment en la successió dels fulls El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i EGomringer És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire calligrama Els autors més importants, els seus definidors a part, són E Jandl, C Belloli, A Spatola, A de Campos, Ian H Finlay Als Països Catalans, J Brossa i G Viladot en són els principals exponents
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vins negres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració, emprant gas sulfurós, per tal de mantenir les condicions…
acceptació
Dret
Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions.
Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes legalment previstes, com l’acceptació del càrrec de tutor, segons el Codi Civil…
luge

Luge
Esport
Trineu o tobogan sense motor que es desplaça lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
La persona que el mena s’hi colloca estirat sobre l’esquena Per a conduir-lo hom acciona amb el peu un dels dos patins, que també fa de fre Deriva del trineu clàssic i entrà en l’esport els anys cinquanta els primers campionats del món foren el 1958 És esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964 La classificació d’una competició de luge és feta sumant els temps de les mànegues disputades quatre mànegues per a les proves individuals masculines i femenines i dues per a les proves de parelles només masculines
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
pesolera

pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
Pasqual Capuz i Mamano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina