Resultats de la cerca
Es mostren 11978 resultats
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor
bescuit
Alimentació
Gelat elaborat amb ous i xarop de sucre batuts conjuntament en calent, amb addició posterior de nata o clares d’ou batudes, i amb congelació final.
cabaletta
Música
Ària d’òpera, curta, de ritme viu i sovint amb variacions, situada al final d’una ària, duet o concertant i que clou generalment una escena.
Forma freqüent en l’òpera italiana del s XIX, n'és un dels exemples més característics “Di quella pira”, d' Il Trovatore , de G Verdi
ars moriendi
Cristianisme
Títol genèric d’alguns opuscles ascètics apareguts al final de l’edat mitjana, els quals contenien exhortacions, pregàries i il·lustracions per a preparar a ben morir.
Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat mitjana,…
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per…
mestre de la Pentecosta

Compartiment del pinacle del retaule dedicat a sant Vicenç
Museu episcopal de Vic
Pintura
Nom donat al pintor anònim català del final del segle XIV i començament del XV autor del retaule de la Pentecosta de la col·legiata de Cardona.
Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic
villancico
Música
Forma literària i musical molt popular a la Península Ibèrica a partir del final del segle XV i que tingué vigència fins al principi del XIX.
Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
concertato
Música
Estil compositiu del final del Renaixement i el començament del Barroc que consistia en l’ús alternat de veus i instruments amb acompanyament de baix continu.
El terme nasqué per distingir una tècnica compositiva nova diàleg entre veus i instruments, material temàtic completament nou que desenvoluparen els germans Gabrieli a Itàlia i JH Schein i H Schütz a Alemanya Amb el nom de concertato coral , Schein compongué un tipus d’obres sacres alliberades de la utilització del cantus firmus que s’exigia al motet Schütz feu una cosa semblant al seu Saul, Saul was verfolgst du mich 'Saül, Saül, què vols de mi', que és definit com un concertato dramàtic
microsolc
Electroacústica
Música
Disc proveït de microsolc.
Els microsolcs foren ideats el 1948 i giren a una velocitat de 33 1/3 o de 45 rpm Des del final del anys vuitanta, aquest sistema tendeix a desaparèixer i a ésser substituït pel disc compacte disc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina