Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Sport Cultura Barcelona
Esport general
Institució esportiva i cultural de Barcelona.
Fou fundada el 2004 per un grup de clubs esportius i culturals, amb l’objectiu de fomentar la cultura i l’esport, i impulsada per Joan Antoni Samaranch, que en fou el primer president És un fòrum d’opinió, debat i diàleg entre diferents collectius esportius i culturals de la societat civil, que impulsa estudis i collabora amb institucions acadèmiques per a l’estudi de l’esport i la cultura Entre els seus socis fundadors hi ha el Centre Excursionista de Catalunya, el Círculo Ecuestre, el Club Natació Barcelona, el Futbol Club Barcelona, el Panathlon Club de Barcelona, el Reial…
Daniel Torres Rufach
Futbol
Dirigent de futbol.
El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’…
Agustí Vilar Capdevila
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com Tino Vilar.
Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors…
Josep Picas Anglada
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub de Sabadell, el 1953 guanyà la Volta Aèria a Catalunya organitzada pel seu club El mateix any passà a ser soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i guanyà les dues primeres edicions oficials de la mateixa competició, amb la seva esposa Núria Centellas de copilot 1955, 1956 Donà una volta a Europa, passant per França, Itàlia, Àustria i Alemanya 1954, i guanyà el ralli organitzat en la inauguració de l’aeròdrom de Suquets 1955 A la meitat dels anys cinquanta també baté el rècord estatal d’altura per a avionetes de turisme en superar els 4000 m Fins a la dècada de 1970…
Alexandre Gordillo Molina
Esport general
Psicologia
Psicòleg especialitzat en psicologia de l’esport.
Fou jugador de basquetbol del RCD Espanyol 1979-84, el Bàsquet Manresa 1984-85 i l’Sfèric de Terrassa 1985-87 És professor titular de psicologia de l’INEFC de Lleida des del 1984 Ha impartit cursos al màster de Psicologia de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona i al màster de Rendiment en Esports Collectius de la Fundació FC Barcelona Collabora en activitats de formació amb la Federació Catalana de Bàsquet i l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet, i treballà al Departament d’Arbitratge de l’ACB 2005-11 Participa en el programa Albatros de la Federació Catalana de Golf des…
Àngel Anglada i Nieto
Vela
Pilot del vol a vela a Catalunya.
Germà de l’alpinista Josep Manuel Anglada , començà a volar sense motor a França el 1963 i, dos anys després, amb avió a l’Aeròdrom de Sabadell, del qual era membre des del 1958 Pioner del vol a vela a Catalunya, el 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, creada amb el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí durant els anys setanta Fou campió d’Espanya en categoria open 1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996 Baté diversos rècords d’Espanya de distància de vol d’anada i tornada prefixada 1968, 1980, triangular…
Alfons Almasqué Domènech
Futbol
Periodisme
Futbolista, directiu i periodista esportiu.
Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…
Leon Bakst

Autoretrat, de Leon Bakst
©
Pintura
Teatre
Nom amb què és conegut el pintor i escenògraf rus Lev Samojlovič Rosenberg, un dels fundadors del grup Mir Isskusstva que reaccionava contra el realisme dels Ambulants.
El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©
Sant Nicolau de l’Hospitalet
Monestir
Monestir premonstratenc situat prop de Fondarella (Pla d’Urgell), a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en…
Lluís Guarro i Casas
Economia
Política
Empresari, polític i mecenes.
El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou un dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina