Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
escola napolitana
Música
Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori i caracteritzats pel fet d’haver creat un estil que acabà essent general en l’òpera italiana d’aquell segle.
Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot,…
Memorial Joaquim Blume

Cartell de l’edició del 2012 del Memorial Joaquim Blume
© FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA
Gimnàstica
Competició de gimnàstica artística reservada a gimnastes d’elit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume, organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica des de l’any 1969 a Barcelona.
Entre el 2004 i el 2009 se celebrà a Vilanova i la Geltrú Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina, ambdues puntuables per a la Copa del Món En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional És la competició gimnàstica més antiga de l’Estat espanyol i gaudeix de gran prestigi internacional
,
getter
Electrònica i informàtica
Substància que hom introdueix a l’interior dels tubs electrònics de buit que es caracteritza pel fet de posseir una forta afinitat pels gasos i és destinada a eliminar els residus de gas que hi puguin restar un cop fet el buit.
Sovint és emprat el bari, el magnesi o el rubidi Darrerament hom les aplica per a estabilitzar els transistors MOS
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a…
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió que això…
šĕwà
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.
Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ o ∂o e
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
llibres sapiencials
Bíblia
Denominació, corresponent a l’hebreu Ketubim (‘Escrits’), amb què a partir dels pares de l’Església hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels Càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic
.
Hom els anomena també llibres didàctics Per llur gènere literari, hom hi podria afegir altres composicions bíbliques, com el llibre de Baruc, algun salm o el llibre de Tobies Amb arrels antigues en les tradicions orientals i en la cultura d’Israel, el gènere sapiencial es desenvolupa, però, principalment en el període postexílic i és fruit del seny humà i de la reflexió sobre la revelació anterior La major part dels llibres sapiencials fou escrita en poesia, en formes literàries diverses diàlegs, reculls de màximes, cants d’amor, reflexió a l’estil de la del midraš
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina