Resultats de la cerca
Es mostren 3526 resultats
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat…
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Sei Shōnagon
Literatura
Escriptora japonesa.
Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort
Domènec Campillo i Valero
Arqueologia
Prehistoriador i paleopatòleg.
Doctorat en Medicina i Cirurgia 1974, fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona primer, a la facultat d’història 1972-88, i, després, a la de medicina 1988-97 Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de Paleopatología del cráneo en Cataluña 1977, La enfermedad en la prehistoria 1983, Paleontología 1993-94, El cráneo infantil de Orce 2002 i Antropología física para arqueólogos 2004 El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor
Orsola, Solà i Companyia
Empresa de mosaics hidràulics fundada el 1876 per Joan Orsola i Merino (Mattia, Torí 1845 — Barcelona 1929).
Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador
Pere Calafell i Gibert
Pediatria
Pediatre.
Es llicencià a Barcelona 1930 i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-38 Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria 1955-60 i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres…
Bernat Estrús
Literatura catalana
Poeta.
Ha estat identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM
,
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon i Le Coq Catalan
Casa forta de la Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina