Resultats de la cerca
Es mostren 2318 resultats
Txema Martínez Inglés
Literatura catalana
Poeta.
Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…
,
Marc Lacroix
Fotografia
Fotògraf francès.
Apassionat per la fotografia i el jazz , es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intellectual i bohèmia de les caves de jazz , els bars i les jam-sessions El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i durant 15 anys…
Georges Lavaudant

Georges Lavaudant (darrere) durant l’assaig de l’obra El misantrop
© TNC / David Ruano
Teatre
Director de teatre francès.
Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes CDNA de Grenoble 1976-81 i la Maison de la Culture de Grenoble 1981-86 L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France 1997, de MDeutsch i GLavaudant Ajax-Philoctètes 1998, de Sòfocles La noce chez les petits bourgeois 1998, de BBrecht L’Orestie 1999, d’Èsquil La Mort de Danton 2002, de GBüchner El Pelele 2003, de JCBailly, i La Cerisaie 2004, d’AČekhov, entre altres peces…
Stardust
Astronàutica
Sonda de la NASA que té com a objectiu recollir mostres i tornar-les a la Terra.
El seu llançament tingué lloc al 1999 El 2 de gener de 2004 la Stardust passà a 240 km del cometa Wild 2 Durant l’encontre la nau realitzà diverses fotografies i capturà partícules cometàries que portà fins a la Terra per a la seva anàlisi detallada Les primeres dades enviades per la nau mostraren que, contràriament al que hom creia, la coma del cometa no té una densitat de partícules uniforme, sinó que s’hi alternen zones molt denses amb d’altres pràcticament buides El 16 de gener de 2006 tornava a la Terra la càpsula de la sonda amb les mostres de pols del cometa Wild-2 L’anàlisi de les…
Francesc Bonifaç i Massó
Escultura
Escultor.
Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Lluís Bonifaç i Massó Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula , a Sant Martí de Maldà 1762 Sant Crist , per al Morell 1766 Ester i Abigail , per al cambril de la Misericòrdia, de Reus 1772, que…
Santa Maria de Mediona
Art romànic
Tot i que el lloc de Mediona és esmentat des de mitjan segle X i hi ha notícies sobre el castell des de l’any 1011, la parròquia i l’església de Santa Maria de Mediona no apareix documentada com a tal fins a l’any 1130 Aquesta església, fora del recinte emmurallat del castell, absorbí el 1371 un temple sota l’advocació de sant Miquel, construït dins el recinte del castell, que degué ésser pròpiament la capella castellera Alguns dels altars de la parròquia ja són consignats al segle XIV com els dedicats a sant Vicenç 1379 I a sant Miquel 1382 Al segle XV Santa Maria de Mediona fou unida al…
Raza, el espíritu de Franco
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 83 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septiembre GHerralde, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ GHerralde, Romà Gubern FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés SO Josep Nogueira directe, Jordi Sangenís d’estudi INTERPRETACIÓ Pilar Franco, Alfredo Mayo ESTRENA Madrid, 02111977, Barcelona, 09111977 Sinopsi Anàlisi de la personalitat de Francisco Franco a partir del text i el film Raza escrit per ell amb el pseudònim de Jaime de Andrade i també amb les declaracions de la seva germana Pilar i l’actor Alfredo Mayo, el seu alter ego en el film Producció Després d…
Pere Comellas i Pons
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a viure a la…
Paolo Uccello

Retrat d'un home jove (1430-45), de Paolo Uccello (Museu de Belles Arts, Chambery)
© Corel
Pintura
Pintor italià, conegut també amb el nom de Paolo di Dono.
Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940, R Schumann…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina