Resultats de la cerca

És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l…

És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al monestir de…

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont Formà municipi al segle XX

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

És situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada continuació vers l’W de la serra del Boumort, que culmina a 1 532 m alt, que forma damunt el poble els cingles de Pessonada De l’església parroquial Santa Maria depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta

Fou cap de l’antic municipi de Tamarit s XIX L’església parroquial és dedicada a sant Josep Pertangué a la mitra de Tarragona Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial

S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

El lloc formà part del vescomtat de Cabrera De la seva església parroquial Sant Esteve , situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930