Resultats de la cerca

Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb respecte Amb…

Es diplomà a l’Architectural Association de Londres el 1977 i fundà el seu propi despatx el 1984 David Chipperfield Architects , que posteriorment establí delegacions a Milà, Berlín i Xangai, amb el qual ha esdevingut un dels arquitectes britànics de més projecció internacional Tot i que després de graduar-se treballà als despatxos de Norman Foster i Richard Rogers , la seva obra s’allunya del high-tech i rebutja qualsevol plantejament programàtic La cerca de l’emoció a través d’una adequada relació entre la forma, el material i la tècnica constructiva, dota de lògica pròpia diverses…

Es formà a Llotja, on obtingué premis en l’assignatura de flors El 1790 anà pensionat a València per estudiar amb Benet Espinós a l’Acadèmia de Sant Carles, on també fou premiat S'incorporà al professorat de Llotja el 1794 Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, a l’Acadèmia de Sant Jordi i al Museu de Belles Arts de València

Estudià a Barcelona, Madrid 1864 i Roma 1865, i participà en moltes exposicions Pot ésser inclòs en el grup de seguidors de MFortuny, i és autor de retrats, paisatges i composicions de tema històric i popular també es distingí per les seves aquarelles i litografies Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de Girona i al Museu d’Art Modern de Barcelona

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat…

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i…

Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…