Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
Jevgenija Konstantinovna Mravina
Música
Soprano russa, coneguda també per Mravinskaja.
Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…
Maria Dolors Aldea i Cabré
Música
Soprano.
Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i…
nonet
Música
Composició escrita per a nou instruments o veus solistes.
També s’aplica a les formacions musicals amb nou components Les combinacions d’instruments que poden integrar un nonet són diverses trio de corda, contrabaix i quintet de vent quartet de corda, contrabaix i quartet de vent formacions de vent i corda amb piano, etc L’obra més representativa del repertori de nonets -d’altra banda, no gaire extens- és l’opus 31 de L Spohr per a violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot Altres compositors del segle XIX que han escrit nonets són JG Rheinberger opus 139, Ch Standford opus 95, etc, i, del segle XX, A…
Saló Beethoven
Música
Institució que desenvolupà trobades literàries, audicions i concerts, exposicions, homenatges i tertúlies, i que reuní i cohesionà destacats intel·lectuals, escriptors, artistes i músics de Mallorca.
Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…
Trio de Corda de París
Música
Grup de cambra francès.
Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca pel seu compromís amb els…
Societat General d’Autors i Editors
Música
Societat espanyola de gestió del drets d’autor.
Fou impulsada el 1899 per S Delgado i R Chapí, que juntament amb nou autors més constituïren la primera junta de la Societat d’Autors Espanyols, amb seu a Madrid El 1932, després d’un període crític, fou refundada amb el nom de Societat General d’Autors Espanyols El 1995 reformà els Estatuts i canvià el nom per l’actual La SGAE gestiona els drets del repertori d’obres teatrals, cinematogràfiques, coreogràfiques i musicals de tota mena de gèneres Amb els anys s’ha consolidat com una eina eficaç per a la defensa i la gestió dels drets d’autor i ha obert delegacions en diverses…
Andreu Coscollano i Llorach
Música
Compositor i organista valencià.
Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig BaixMaestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…
Antonio Ghislanzoni
Música
Llibretista i cantant italià.
Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes…
Zdenek Nejedlý
Música
Musicòleg, polític i escriptor txec.
Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures nacionals txeques En…
Segundo Luis Moreno Andrade
Música
Musicòleg, compositor i pedagog equatorià.
Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina