Resultats de la cerca

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

És el principal representant valencià de la prosa barroca de ficció en castellà amb Gustos y disgustos del lentiscar de Cartagena València 1689, una de les darreres novelles curtes del barroc, que conté prosa, poesia i una mena de sarsuela representable També escriví la comèdia El mejor pastor descalzo San Pascual Bailón València 1691 Participà amb tres poemes al certamen en honor de Carles II del 1669 i en publicà sis a Sacro monte Parnaso de las Musas Católicas de España València 1687, entre d’altres

Germana de Clemens Brentano i casada amb Achim von Arnim, adquirí celebritat amb Goethes Briefwechsel mit einem Kinde ‘Correspondència de Goethe amb un infant’, 1835, en què elaborà l’experiència personal També són autobiogràfiques les novelles Die Günderode 1840 i Frühlingskranz ‘Garlanda de primavera’, 1844 Escriví també obres de caràcter polític i de crítica social Dies Buch gehört dem König ‘Aquest llibre és del rei’, 1843 Defensà la nació polonesa i estudià la condició —per denunciar-la— de l’obrer en el capitalisme naixent

De família d’idees liberals, visqué en diferents ciutats de la península Ibèrica per causa de l’ofici del seu pare, enginyer de mines Estudià medicina a València i a Madrid, on es doctorà Al cap de dos anys d’exercir a Zestua Cestona abandonà definitivament la medicina i es traslladà a Madrid Començà a collaborar en periòdics i revistes radicals, entrà en relació amb els grups d’escriptors joves que formaren la Generació del 98 i publicà el seu primer llibre, les narracions de Vidas sombrías , l’any 1900 Tingué unes incursions frustrades al camp de la política com a lerrouxista En esclatar la…

Cresqué en la comunitat jueva novaiorquesa i estudià a la Universitat de Chicago, on obtingué un màster en literatura anglesa 1957 Posteriorment serví a l’exèrcit fins al 1959, any que publicà la seva primera obra Fou professor d’escriptura creativa en diverses universitats dels EUA  La seva obra explora les contradiccions i els dilemes de l’individu en el context de la societat nord-americana actual, alternant registres que van de la sàtira a la tragèdia i gairebé sempre dins d’un entorn històric i social fàcilment reconeixedor La identitat jueva i la tensió que comporta la inclusió en una…

Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988,  La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l’Àlex Barcelona

Signà les seves obres amb el nom de Carmen Kurtz Les seves novelles són de caràcter psicològic El desconocido 1956, premi Planeta, Al lado del hombre 1961, Entre dos oscuridades 1970, la trilogia Sic transit , formada per Al otro lado del mar 1973, El viaje 1975 i El regreso 1976, etc Popularitzà un personatge infantil, Óscar, del qual publicà una dotzena d’aventures, d’esperit futurista, algunes de les quals foren adaptades al cinema, com Óscar, Kina y El Laser 1978 També publicà contes, com ara Piedras y Trompetas 1981

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des…

Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La…