Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
talús continental
Geomorfologia
Hidrografia
Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans, és a dir, entre els 180 i els 2 000 m de profunditat, aproximadament.
El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí
aigua morta
Geografia
Fenomen produït per les ones internes que tenen lloc en un nivell no inferior al calat d’un vaixell, quan a aquesta profunditat són en contacte dues capes de salinitat diferent.
Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs
cul d’ou
Tecnologia
Concavitat practicada en la superfície d’una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça.
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta
Río de la Plata
Estuari
Gran estuari de l’Amèrica meridional a la costa atlàntica, entre l’Uruguai al N i l’Argentina al S, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai.
La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova…
el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l’ Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’Hospital de la Santa…
corrent marí

Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient, poden ésser produïts…
Ronald Koeman

Ronald Koeman
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista holandès i entrenador.
S’inicià en el món del futbol al costat del seu pare, que havia estat futbolista, i el seu germà Erwin Jugador del Groningen des del 1972, el 1983 fou fitxat per l’Ajax d’Amsterdam a l’època en què Johann Cruyff entrenava aquest equip, i entre el 1986 i el 1989 fou traspassat al PSV Eindhoven El 1989 fitxà pel Futbol Club Barcelona , on jugà durant sis temporades A la fi de la seva carrera barcelonista havia guanyat quatre Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93 i 1993-94, una Copa del Rei 1989-90, una Copa d’Europa 1991-92 i una Supercopa d’Europa 1992-93, en un total de 335 partits i 101 gols La…
,
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
Teatre Bolxoi

Teatre Bolxoi
Koichi Iijima (CC0)
Música
Teatre estatal rus, amb seu a Moscou.
Té l’origen en el teatre privat del príncep Urusov, a qui la tsarina Caterina II de Rússia atorgà el 1776 el privilegi de representar obres de teatre, ballet i altres gèneres escènics durant deu anys Gestionat i en part finançat per l’empresari russòfil anglès Michael Maddox, el 1796 passà a ser administrat i finançat íntegrament per l’Estat Hom n’inaugurà el primer edifici Teatre Petrovskij el 1780, que fou reconstruït diverses vegades a causa de successius incendis, en unes proporcions cada cop més monumentals L’edifici acabat el 1825 —destruït de nou per un incendi el 1853 i succeït per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina