Resultats de la cerca
Es mostren 19993 resultats
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de…
Agustí Prim i Tarragó

Agusti Prim i Tarrago
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen Sellos municipales de la provincia de Lérida…
,
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…
Col·legi de Sant Pere Nolasc
Història
Col·legi per a formació dels mercedaris establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.
Admetia estudiants de tota la província religiosa catalanoaragonesa L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos Els francesos se n'empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia Durant el Trienni Liberal 1820-23 fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou collegi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència El nou collegi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’…
Bodhidharma
Religions orientals
Monjo indi adepte del budisme mahāyāna.
Príncep de Sri Lanka, cap a l’any 500 arribà a la Xina com a missioner budista Cap als anys 520-525 desembarcà a Nanquín, a la cort de l’emperador Wudi, de la dinastia Liang Insatisfet de l’acolliment, partí més tard al nord de la Xina, als dominis de la dinastia Wei, i s’installà al monestir Shaolinsi província de Henan La seva historicitat ha estat discutida, però és venerat com a introductor de l’escola budista de meditació dhyāna a la Xina i fundador del budisme Chan en japonès Zen És el primer de la sèrie de patriarques Chan, representat en l’art com una personalitat de…
Joan Blanc i Mur
Literatura catalana
Religió
Historiografia catalana
Cronista.
Carmelità descalç conegut com a Joan de Sant Josep 1661, fou professor de filosofia 1669 al collegi carmelità de Lleida, del qual també fou rector 1676-79 i 1688-91, provincial de Catalunya 1658-88 i prior del convent de Barcelona Deixà inèdits els Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña manuscrit, única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707 També és autor de diverses obres relacionades amb l’orde en castellà i llatí, un diccionari castellà i una traducció al castellà d’obres d’ Antoni de Sant Maties,…
,
Manuel Belgrano
Història
General argentí, un dels capitosts de la independència de l’Argentina.
Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…
Guillem de Barberà
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1248-55).
Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…
José Joaquim Emérico Lôbo de Mesquita
Música
Compositor i organista brasiler.
Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un…
màrqueting
Màrqueting
Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis.
Les seves tècniques s’inspiren en la imaginació, la innovació i la creativitat, i són, principalment, la investigació de mercats, l’organització i la producció de venedors i de vendes, la creació de canals de distribució, l’estudi de motivacions dels compradors, l’estudi de característiques dels productes qualitat, presentació, rendiments i preus, la publicitat, la creació del servei postvenda, l’estudi de les relacions públiques, etc Hi ha màrquetings específics, com l’industrial, el turístic, l’humà, etc El màrqueting constitueix una branca de la direcció empresarial, bé que aquest pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina