Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
subsistema multimedia IP
Electrònica i informàtica
Sistema multimèdia per a comunicacions de tercera i quarta generació basades en el protocol IP.
Serveix tant per a comunicacions mòbils com punt a punt, sense fils o cablejades En aquest darrer cas permet que els proveïdors de serveis a internet IPS puguin controlar i facturar millor els serveis prestats
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques…
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom…
conjunció

Posicions relatives de la Terra i d’un planeta exterior, en conjunció, quadratura i oposició; i posicions relatives de la Terra i d’un planeta interior, en conjunció i elongació màxima (sempre respecte al Sol)
© Fototeca.cat
Astronomia
Posició relativa de dos astres quan tenen la mateixa ascensió recta.
Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d…
estalvi contractual
Economia
Estalvi programat, d’acord amb l’entitat financera, per a constituir un capital a llarg termini, amb les finalitats de previsió (plans d’estalvi popular), d’un crèdit complementari (pla o compte d’estalvi-habitatge), d’una participació en un fons d’inversió, o d’altres.
El capital només és disponible al final del període programat Des del punt de vista bancari, l’estalvi contractual permet la consolidació de recursos per la transformació de liquiditats, i des del punt de vista oficial, és una fórmula per a fomentar l’estalvi
separable
Matemàtiques
Dit d’un espai topològic que conté un subconjunt numerable que és dens, és a dir, que tot entorn d’un punt qualsevol de l’espai conté almenys un punt del subconjunt numerable.
La recta real ℝ és separable perquè existeix el subconjunt numerable i dens dels racionals ℚ Tot espai topològic que satisfà el segon axioma de numerabilitat és separable en particular, ho és tot espai de Hilbert
projecció
Matemàtiques
Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l’objecte.
Els principals elements d’una projecció són l' objecte , els raigs projectants , el pla de projecció i la projecció de l’objecte Segons les relacions que guardin entre ells aquests elements, s’originen els diversos sistemes de projecció
al segno
Música
Locució que, posada en un punt concret de la partitura, prescriu la repetició del fragment de música comprès entre aquest punt i un altre d’indicat mitjançant un signe (segno) convencional, normalment % o 1/2.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina