Resultats de la cerca

La primera edició es denominà Gran Premi Cinturó de Barcelona i fou organitzada pel Grup Esportiu Ebro i Radio NacionaldeEspaña Amb el temps la Unió Ciclista Sabadell es feu càrrec de l’organització i amplià la competició a quatre etapes amb sortida i arribada a Sabadell Miquel Chacón 1949, 1951 i José Pérez Francés 1955, 1957 han estat els únics corredors a repetir triomf absolut

Campió de Xile establert a Catalunya, és Mestre Internacional des del 1998 Membre de la Societat Coral Colon de Sabadell, s’imposà a l’Internacional d’Escacs d’Alella i fou dues vegades subcampió a l’Obert Internacional Ciutat de Sabadell 2008, 2009 També fou subcampió a l’Obert Internacional Actiu de Santa Coloma de Queralt 2010 i al Campionat de Catalunya de ràpides 2012

Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres

Interior esquerre que destacà en el CE Sabadell 1968-71, procedent de l’Ontinyent Amb el conjunt arlequinat disputà 73 partits a primera divisió i marcà 21 gols Després jugà amb el Sevilla 1971-72, amb l’Sporting de Gijón 1972-76 i de nou amb el Sabadell, aquesta vegada una temporada a tercera 1976-77 i dues a segona 1977-79 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Interior dret, després de jugar dues temporades amb la Unió Esportiva Olot 1944-46, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual disputà tres temporades a primera divisió 1946-49 Participà en 69 partits a la màxima categoria i marcà 21 gols La temporada 1949-50 jugà amb el Real Madrid i a continuació tornà a jugar amb el Sabadell a segona divisió 1950-52 Disputà un partit amb la selecció catalana

Començà al Barcelona Aficionats i passà al Centre d’Esports Sabadell 1964-68, amb el qual debutà a primera divisió el 1965 i jugà 57 partits Fitxà pel Real Madrid 1968-70, però gairebé no va jugar, i tornà al Sabadell 1970-71 Acabà la trajectòria al Sant Andreu 1971-73 Fou campió de Lliga 1969 i de Copa 1970 amb el Madrid Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966

El 1934 entrà a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació en llengües i humanitats i s’interessà per les antigues civilitzacions de l’Orient Mitjà A partir de les colleccions de tauletes cuneïformes del monestir, adquirí rudiments de sumeri i accadi El 1955 anà a París, on subsistí a base de feines diverses Perfeccionà els coneixements de sumeri amb Jean Nougayrol i inicià un doctorat a l’École Pratique des Hautes Études, i obtingué el títol el 1965 amb la tesi Le débat soumerien entre l’houe et l’araire El 1958, el sumeriòleg Samuel Noah Kramer el convencé per a incorporar-…

Segons B Saldoni, al principi del 1879 debutà al Teatre Principal de Barcelona amb l’òpera La Traviata , de G Verdi La temporada següent formà part de la companyia del Teatro Real de Madrid Fou gran amic de Julián Gayarre i sembla que actuaren junts en diversos teatres europeus, des d’Itàlia fins a Anglaterra, passant per Barcelona i Viena Destacà sobretot en el repertori belcantista, més adequat a la seva veu, que no era gaire potent Intervingué en òperes com La sonnambula , La favorita i I Puritani A partir de la dècada del 1890 es dedicà a l’ensenyament

El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou…

Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza…