Resultats de la cerca
Es mostren 2332 resultats
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
arc

Parts d’un arc
Arquitectura
Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai.
Els arcs són construïts mitjançant la disposició adequada de peces rígides d’una certa mida talment que en conjunt cobreixen una longitud més gran que la de cada una d’aquestes peces la construcció d’arcs és, per tant, una de les solucions per a cobrir un edifici amb elements constructius de mida inferior a llur llum Com que el tret més característic d’una construcció és la manera de resoldre la coberta, l’aparició de l’arc, en els seus diferents tipus, defineix etapes molt marcades en l’evolució de l’art de construir Gràcies a la seva forma, l’arc desvia les càrregues verticals que graviten…
bromopicrina
Química
Cristalls prismàtics solubles en dissolvents orgànics i en aigua, obtinguts per reacció de l’àcid pícric sobre una solució de brom i òxid de calci.
Ateses les seves propietats sufocants, és emprada en forma d’aerosol per a dispersar manifestacions
anestèsia endovenosa regional
Medicina
Administració d’una solució d’anestèsia local injectada endovenosament prèvia isquèmia i exsanguinació, segons la tècnica de Bier (1908), del membre superior o l’inferior.
Apareix una anestèsia total amb relaxació del membre, de durada similar a la de la isquèmia
contusió
Patologia humana
Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.
Hom distingeix la contusió de primer grau , amb l’aparició d’equimosi blau, la contusió de segon grau , amb hematoma de ràpid creixement bony, i la contusió de tercer grau , quan, a més d’haver-hi les manifestacions precedents, hom hi troba martirització dels teixits tous i de la pell
bany
Indústria tèxtil
Solució que conté cadascuna de les diverses substàncies, com és ara els mordents o els colorants, que hom vol fer actuar damunt les matèries tèxtils.
El bany és anomenat esgotat quan ja ha estat emprat i no pot ésser-ho novament si no és que sigui regenerat, perquè ja no conté prou substància activa, i ric quan en conté encara una quantitat suficient
reacció de floculació
Aparició d’un enterboliment en una solució col·loidal dosificada, a la qual hom afegeix una quantitat determinada d’un sèrum amb un excés de gammaglobulines.
Hom l’emprava per a diagnosticar certs estats patològics del fetge que ocasionaven un augment en les gammaglobulines Les més importants eren la reacció de l’or colloidal, la del timol, la de Takata-Ara, etc
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la…
osotriazole
Química
Cadascun dels 1,2,3-triazoles, derivats dels sucres, obtinguts per escalfament de les osazones en solució aquosa de sulfat de coure, segons l’esquema
.
Els osotriazoles són d’una gran utilitat per a la caracterització i la identificació d’hidrats de carboni, puix que són fàcilment cristallitzables i tenen punts de fusió ben definits
espessidor
Química
Substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
Hom l’empra per a augmentar la viscositat de les pastes d’estampació tèxtil, en la fabricació de cosmètics, indústria farmacèutica, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina