Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
Wuhan
Ciutat
Capital del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Han i el Iang-Tsé, en una rica regió agrícola, és una conurbació que inclou els antics centres de Hankou, Hanyang i Wuchang És una ciutat moderna, i té el port fluvial més important de la Xina sobre el Iang-Tsé, al qual poden arribar vaixells de 10 000 t i al qual van a parar totes les línies de navegació pel riu Important centre comercial cotó, jute, te, blat i industrial, sobretot per la siderúrgia segon lloc de la Xina, després d’Anshan, té també indústries tèxtils i drassanes
canario
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs binari compost o ternari simple, probablement originària de les illes Canàries.
D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció
Kvant
Astronàutica
Nom —que significa ‘quàntum’— dels mòduls especialitzats acoplats a l’estació orbital Mir
.
El Kvant-1 fou unit a l’estació el març del 1987 i es convertí en l’únic mòdul habitable d’observació astrofísica El seu pes és d’1 t El Kvant-2 , llançat el novembre del 1989, és un mòdul tecnològic destinat a augmentar la capacitat del conjunt Cinc mesos després, hom hi afegí el Kvant-3 —o Kristall— per a fabricar materials en microgravetat El Kvant-4 , dedicat a la teledetecció, ha d’ésser-hi acoplat properament i el Kvant-5 , per a estudis ecològics, era previst per al 1992
Kara Walker
Art
Artista nord-americana.
Estudià a l’Atlanta College of Art i a l’Escola de Disseny de Rhode Island Actualment viu a Nova York, on exerceix la docència al Master of Fine Arts de la Universitat de Columbia Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de San Francisco i al Museu Guggenheim i al Museu Whitney d’Art Americà de Nova York El 1997 rebé el premi John D i Catherine T de la Fundació McArthur i representà els EUA a la Biennal de São Paulo, al Brasil
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
Frank Capra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title
Isabel Banal i Xifré
Art
Artista visual.
Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona i professora de l’Escola Massana El seu treball es connecta al conceptualisme i es manifesta en diversitat de suports, com ara la installació, la pintura, la fotografia i l’escultura El tema de la memòria és present en gran part de les seves obres Entre els seus projectes artístics destaquen Llapis 2000, Sense revelar 2002, La maleta blava de WB 2008 i, en collaboració amb Jordi Canudas, Hospital 106, 4t, 1a 1995-2005 i Des de Gran Via 613 2010
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Johan Grimonprez
Art
Artista belga.
Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina