Resultats de la cerca

Fou fundat el 1940 La temporada 1987-88 assolí la tercera divisió i s’hi mantingué durant quatre més, fins a la de 1990-91 S’entrenava al camp municipal Salt de Pi El 1991 es fusionà amb el CD la Plana per constituir el Club de Futbol Associació Espluguenc El nou equip començà a primera catalana, i la temporada 2013-14 era a segona El nou club, com l’anterior, disposa d’un ampli planter de futbol de base

Membre del Motonàutic Club Amposta, l’any 1998 debutà i guanyà la Copa del Rei en categoria superstock 1200 Fou campió d’Espanya de raids 1999 i campió d’Espanya de circuit 2000, i aconseguí fins a nou vegades el Campionat d’Espanya en diferents modalitats Formà part de la selecció estatal i participà en diverses competicions internacionals També guanyà el Campionat d’Europa de runabout superstock 2008 i obtingué la tercera plaça en el Campionat del Món en circuit 2001

Competí com a professional amb la Penya Ciclista Nicky’s 1954-55 i el Mobylette 1956-61 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1954 i la Volta a Catalunya 1956, prova que finalitzà en tercera posició 1958, les curses de Bellpuig i Terrassa 1957 i dues etapes de la Volta a Andalusia 1959, 1961 Fou tercer en el Campionat d’Espanya d’escalada 1957 i debutà a la Vuelta a Espanya 1958 Disputà el Tour de França 1959 amb l’equip espanyol

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans

Fou maire de Rotièr 1848 S'establí a Perpinyà, on es casà Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà 1870-74 Presidí diversos anys l’assemblea departamental fou diputat d’extrema esquerra 1871-73 i 1876-81 a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891 Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotièr

Fou redactor del Diari de Barcelona des del 1854 i corresponsal d’aquest diari a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a Itàlia En collaboració amb Mañé i Flaquer escriví Historia del bandolerismo y de la camorra en la Italia meridional 1864 Lluità a favor dels liberals en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i fou ascendit a general de brigada Fou cap del sometent de Catalunya i escriví un Reglamento para el cuerpo de somatenes de Cataluña 1889

Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra

Ha participat diversos cops en els Campionats del Món de Motociclisme en les categories de 125 cc i 250 cc Des del seu primer Gran Premi, el 2000, ha aconseguit vuit victòries i 26 podis En 125 cc assolí la segona plaça de la classificació del Mundial el 2007 i la tercera el 2006 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc El 2008 participà en una campanya a favor de la matriculació escolar en català de l’entitat Escola Valenciana

La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional