Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
patinet

Patinet
© Fototeca.cat
Jocs
Planxa de metall o de fusta muntada damunt dues o tres rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que hom utilitza per a desplaçar-se.
Per al seu funcionament, hom posa un peu damunt la planxa i amb l’altre es dona impuls contra el terra Tradicionalment utilitzat com a joguina, a partir de la segona dècada del segle XXI s’ha generalitzat el patinet elèctric en els desplaçaments urbans
patí
Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d’una fulla metàl·lica vertical o de quatre rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa.
estendard
Heràldica
Ensenya de les corporacions religioses i civils en què el drap penja d’una vareta horitzontal que, així mateix, penja de l’extrem d’una altra de vertical formant-hi creu.
llangardaix
Construcció i obres públiques
Ferro ondulat o que forma diverses punxes a banda i banda, posat en sentit vertical enmig d’una finestreta per evitar que entrin lladres en una casa o en un corral.
cucanya
Pal llarg, llis i ensabonat, en posició vertical o horitzontal, pel qual cal enfilar-se o caminar per tal d’agafar com a premi un objecte lligat en un dels extrems.
triangle de posició
Astronomia
Transports
Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol (P), el zenit (Z) i l’astre (A).
Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l' azimut angle en Z, l' angle al pol angle en P i l' angle parallàctic angle en A, i els costats són la colaitud PZ, la codeclinació PA i la distància zenital ZA Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol elevat, és l’únic…
dom
Geografia
Estructura hidrogràfica en la qual les corbes isopícniques, que en la vertical del mar s’ordenen en el sentit d’augmentar la densitat en augmentar la fondària, adopten una forma de cúpula.
Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica
equació geostròfica
Geografia
Forma que prenen les equacions de Navier-Stokes quan la velocitat és constant (derivada de la velocitat nul·la), no hi ha fricció interna, i en la vertical és aplicable l’equació hidroestàtica:
.
És a dir, que força de Coriolis - força del gradient de pressió = 0
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
ortognatisme
Antropologia
Conformació del crani facial la línia del perfil de la qual és vertical des del front fins al mentó, per la qual cosa l’individu té les mandíbules poc sortides cap endavant.
Bé que l’ortognatisme perfecte no existeix com a regla general en cap raça humana — totes són en algun grau prògnates—, la blanca és la més ortògnata
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina