Resultats de la cerca
Es mostren 40230 resultats
Quintín Cabrera Beduchaud
Música
Cantautor uruguaià.
El 1967 anà a Cuba en representació del seu país al Festival de la Cançó de Protesta L’any següent s’establí a Barcelona, on es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma, i posteriorment es dedicà a fer crítica musical a la ràdio i a la premsa collaborà, entre altres mitjans, a RNE, Ràdio Quatre, Canal Sur, i a El Periódico de Catalunya i Destino , a la producció musical i enregistrà diversos discs, amb algunes cançons en català Senzillament , Aquí una nit i Amor que tens ma vida El 1991 s’establí a Madrid, on prosseguí la carrera periodística i artística i el 1995 fundà l’…
Francesc Pardo i Artigas

Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial…
Gerhard Ertl

Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Química
Químic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques de la…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels mamífers, i demostrà…
Josep Carles Rius i Baró
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector del diari i…
Josep Tarrús i Galter
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1999, fou professor de prehistòria i història antiga a la delegació de Girona de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, entre 1979-85, i des del 1977 és conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles La seva recerca s’ha centrat en els períodes neolític i calcolític, sobretot a les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, on ha excavat coves d’habitació i sepulcrals, dòlmens, menhirs i poblats a l’aire lliure Entre les seves nombroses publicacions destaquen La cova sepulcral del Neolític Antic de l’Avellaner Cogolls,…
Enriqueta Pons i Brun
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La Fonollera 1ª y 2ª…
Fay Gillis Wells
Transports
Aviadora i periodista nord-americana.
Després de passar la infància i l’adolescència en diferents països a causa de la feina del seu pare, el 1927 es matriculà a la Michigan State University Dos anys després deixà els estudis per seguir l’exemple de pioners de l’aviació com Charles Lindbergh i Amelia Earhart, i s’installà a Nova York, on es tragué la llicència de pilot d’avions El 1929 fundà l’associació Ninety-Nines, el primer club de dones pilots d’avions Wells fou la primera dona membre del Caterpillar Club, una distinció que es concedeix a les persones que han salvat la vida saltant en paracaigudes d’un avió a punt d’…
Gabor Tompa
Teatre
Director escènic romanès.
Fill del director i fundador del Teatre Azékely i d’una actriu del Teatre Nacional de Tîrgu Mures, realitzà els seus estudis a l’Acadèmia de Teatre i Cinematografia de Bucarest El 1990 fou nomenat director artístic del Teatre Magyar de Cluj, on dugué a terme una renovació de la companyia Fruit d’aquesta iniciativa, el 1993 fou la primera companyia romanesa d’expressió magiar convidada a realitzar una gira per l’Europa occidental, on presentaren La cantant calba , de Ionesco Considerat a tot Europa com un dels màxims especialistes en l’obra de Beckett, ha estat premiat diverses vegades com a…
Carlo Cecchi
Teatre
Actor i director italià.
Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’…