Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,
Prudenci Bertrana i Compte

Prudenci Bertrana i Compte
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura i per la caça Estudià el batxillerat a Girona i el 1885 feu un curs d’enginyeria industrial a Barcelona L’any següent es matriculà a Llotja De nou a Girona, el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué Aurora Bertrana , també escriptora Perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, exvots, rètols, etc a l’Escola Municipal de Belles Arts També exercí com a pintor d’…
,
Ateneu Barcelonès

Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…
,
Santa Cecília de Voltregà
Art romànic
Situació Fragment de la part superior del mur de l’absis de Santa Cecília de Voltregà, que mostra les arcuacions amb què era decorat, avui molt tapat per l’edifici de la rectoria JA Adell L’església parroquial de Santa Cecília de Voltregà es trobà centrant el petit nucli que forma el municipi, situada en un nivell una mica enfilat Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 49,4 31 tdg 357494 Per arribar-hi cal agafar la carretera N152 de Barcelona a Puigcerdà En arribar a Can Pantano, al punt…
Sant Martí de Sentfores (Vic)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular L’edifici, molt modificat al llarg dels anys, fou ampliat amb un parell de capelles i una sagristia J Sarri Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de Riuprimer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,3 —y 40,7 31 tdg 363407 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià i…
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…
Santa Maria de Claret (Santpedor)
Art romànic
Situació La vella església de Santa Maria es dreça al bell mig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de llevant És llis i…
Vilatge de Ropidera o de les Cases (Rodés)
Art romànic
Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble, surt una pista…
Vila de Prada
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, capital indiscutible del Conflent modern, amb la muntanya del Canigó al fons ECSA - F Tellosa La vila de Prada, capital del Conflent, és més o menys al centre de la comarca, a la dreta de la Tet, on la vall s’eixampla i es pot dir que s’inicia el curs mitjà d’aquest riu Les restes de les fortificacions de l’antiga vila de Prada es troben entorn de l’església parroquial de Sant Pere Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Prada és a 43 km de Perpinyà per la carretera N-116, vers Montlluís i Andorra Des de Prada, surten diverses carreteres…
Sant Miquel de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació L’església de Sant Miquel de Lillet es troba vora mateix de les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lillet, a uns 150 m, i en un pla un xic més enlairat en un lloc isolat i lluny de qualsevol altra edificació Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 X 17,0 —y 77,4 31 TDG 170774 Aspecte que ofereix l’església enmig del prat que hi ha damunt les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lillet, en una vista en la qual l’església, de planta circular, es veu des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA…