Situació
Fragment de la part superior del mur de l’absis de Santa Cecília de Voltregà, que mostra les arcuacions amb què era decorat, avui molt tapat per l’edifici de la rectoria.
J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Cecília de Voltregà es trobà centrant el petit nucli que forma el municipi, situada en un nivell una mica enfilat. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 35,7 —y 49,4 (31 tdg 357494).
Per arribar-hi cal agafar la carretera N.152 de Barcelona a Puigcerdà. En arribar a Can Pantano, al punt quilomètric 73,8, a mà esquerra surt un ramal també asfaltat que en 2 quilòmetres hi porta. L’església té adossada una casa al costat de llevant. En aquesta casa es guarda la clau de l’església. (GOP)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Voltregà, en un indret sense un nom concret. D’un bon principi ja tingué funcions parroquials, que ha seguit conservant fins a l’actualitat.
El castell de Voltregà és documentat a partir de l’any 902, quan Sabrosa vengué a Belló i a la seva muller Eguisanna una casa, situada al comtat d’Osona, a l’apèndix del castell de Voltregà, al terme de vila Orriols.
L’església de Santa Cecília comença a documentar-se l’any 997, que apareix esmentada la casa de Santa Cecília. L’any 1039 es documenta el pòrtic de Santa Cecília. L’exercici de funcions parroquials és conegut des d’una data compresa entre els anys 1025-1050, quan Santa Cecília apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic, la qual cosa es confirma en un altre document del 1056, on se cita la parròquia de Santa Cecília.
El fet que l’església s’aixequés en un indret sense nom propi feu que el seu nom vacil·lés, entre Santa Cecília de Moixons (Mocones) el 1092 i Santa Cecília de Galligants (Galicans) el 1144, noms de viles rurals dels voltants, però al final predominà definitivament el nom del terme del castell. L’església primitiva degué ser substituïda al final del segle XI, ja que el 1095 es documenta una donació per la dedicació de Santa Cecília.
Aquest és l’edifici que en gran part ha arribat fins a l’actualitat, amb un seguit de reformes i afegits que se li feren al llarg dels segles XVII i XVIII, que han mutilat els absis i la nau, amb obertures de diverses capelles, inclús se li canvià el sentit del temple, i s’arrebossà totalment donant-li una fesomia barroca a la qual cosa ajuda el campanar, construït vers el segle XVII. Després se li ha tornat el sentit original en fer-hi una petita restauració. Actualment, segueix tenint culte com a parròquia i l’edifici es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt transformada en època barroca. A desgrat d’opinions contràries, sembla que l’edifici original constava d’una nau amb capçalera trevolada i amb un cimbori quadrat.
G. Orriols
L’edifici romànic fou profundament transformat en les remodelacions realitzades en gran part l’any 1715, segons consta en una placa encastada al mur sobrealçat de l’absis. Malgrat aquestes reformes, que donen un aspecte unitari a l’edifici, encara són visibles les estructures originals que conformen la carcassa de l’església.
Aquesta és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un ample presbiteri. La nau ha estat coberta per una volta de canó reforçada per arcs torals i en el tram immediat al presbiteri hi ha una cúpula sobre trompes, que es projecta a l’exterior en un cimbori de planta quadrada.
En aquest tram, ultra l’arc que obre l’absis s’hi situen, al mateix nivell d’aquest, dos arcs, un a cada mur, al de tramuntana i al de migjorn, els quals obrien les absidioles que completaven la capçalera, i que han quedat modificats en reformar-se l’església i obrir les capelles laterals, també als costats de migjorn i de tramuntana.
Al cantó de llevant del cimbori s’obre una rosassa moderna i a migdia hi ha una finestra d’una sola esqueixada. Al cantó de tramuntana de l’església hi ha situat un campanar de torre aïllat, coetani de les reformes del segle XVIII. La porta s’obre al mur de migjorn i tot el sector de llevant és envoltat per l’edifici de la rectoria i sagristia. Tot l’interior de l’església ha estat decorat en estil barroc, la qual cosa fa que molts aspectes de la seva estructura passin desapercebuts, malgrat que la seva estructura espacial i les seves proporcions resultin totalment estranys a un edifici del segle XVIII.
Un detall del mur de migjorn en el qual és perfectament visible l’aparell.
J.A. Adell
Per l’exterior i a les golfes és on l’estructura romànica es fa més evident. Així al mur de ponent és perfectament visible la façana original i els afegits laterals i el sobrealçament de les golfes, construïdes sobre l’extradós de la volta. A l’interior d’aquestes hom pot veure perfectament tot el ràfec del mur de tramuntana i una part del mur de migjorn, composts per un fris continu, que va del mur de ponent fins a l’extrem de llevant, d’arcuacions cegues, sobre les quals hi ha un fris en dent de serra, i el ràfec, pròpiament dit, format per una senzilla motllura aixamfranada. En alguns punts, sobretot del mur de tramuntana, hom pot veure encara algunes de les lloses que formaven la coberta.
El cimbori, de planta quadrada, presenta als murs de llevant i de ponent un fris continu d’arcuacions cegues molt deteriorades per sota del ràfec, format per una simple peça rectangular.
Cal notar que el mur de migjorn i a un nivell d’1,5 m aproximadament per sota del fris d’arcuacions són visibles dues arcuacions refoses en el mur, sense que es pugui saber, en el seu estat actual, quin és el seu paper compositiu, o si pertanyen a un sistema compositiu més complex.
L’absis, molt tapat per la rectoria i la sagristia, i sobrealçat el segle XVIII, conserva, encara que molt malmès, el fris d’arcuacions que el rematava, distribuïdes en tres sèries de sis arcuacions entre lesenes. Al tram central s’obria una finestra avui totalment cegada, de la qual es conserven encara les empremtes.
La cantonada entre el cos de la nau i l’absis només es conserva al cantó de tramuntana, dins un antic femer, mentre que el del cantó de migjorn ha estat totalment arrebossat i amb una desencertada restauració, la qual tractà el parament com si es tractés del mur original, quan en realitat es tracta d’un rebaix fet al mur primitiu.
L’aparell original ha estat compost amb carreuons ben escairats i sense polir, agafats amb argamassa i disposats en filades uniformes, amb les juntes força ressaltades. En alguns punts on s’han prospectat els paraments, fent saltar els arrebossats posteriors, han aparegut els carreuons i les juntes, d’argamassa molt fina, emblanquinats amb una abeurada de calç.
La manca d’exploracions arqueològiques no permet pas de formular hipòtesis definitives sobre l’estructura original de l’església, però la seva estructura espacial fa que sigui evident l’existència d’una capçalera amb tres absis.
La disposició de la capçalera, segons J. Puig i Cadafalch, W.M. Whitehill i E. Junyent corresponia a un transsepte, als braços del qual es devien obrir les absidioles, amb una tipologia semblant a la de Sant Tomàs de Riudeperes o Santa Eugènia de Berga.
L’anàlisi arquitectònica de les estructures, però, contradiu aquesta hipòtesi, almenys en els següents aspectes:
En primer lloc, el fris d’arcuacions conservat, que segueix tot al llarg de les façanes, des de llevant fins a ponent, si hagués existit un transsepte, l’hauria obligat a ésser més baix que no pas la nau, circumstància poc comuna en aquest tipus, sobretot si, com a Santa Cecília, es tracta d’un edifici amb cúpula al creuer; en aquests casos és habitual que la nau i el transsepte tinguin la mateixa altura.
Els dos arcs que s’obren al creuer, de la mateixa alçada que l’arc que obre l’absis, si corresponguessin a un transsepte, aquest hauria d’ésser lleugerament més baix que la nau, però prou alt com per a interrompre el fris d’arcuacions, o si més no, ocultar les dues arcuacions visibles al mur de migjorn, a un nivell més baix que el ràfec.
Per tot això és possible de plantejar una hipòtesi, d’acord amb l’opinió d’A. Pladevall, que la capçalera era de tres absis en trèvol, amb una cúpula al creuer, amb l’absis central realçat pel presbiteri, seguint el mateix tipus de les esglésies de Sant Pere de Ponts o Santa Maria de Cervelló, amb la singularitat del cimbori quadrat, com el de Sant Ponç de Corbera, sense que puguem afirmar a hores d’ara si tenia o no campanar de torre sobre el cimbori, com en aquests edificis.
La situació del campanar al cantó de tramuntana reforça aquesta hipòtesi, per tal com fou separat del mur de l’església la distància justa que calia per a poder-hi situar un dels absis, com si el campanar hagués estat construït abans de la destrucció de les absidioles i la seva ubicació s’hagués condicionat a aquella.
Independentment de la seva tipologia concreta, les característiques de la seva estructura, tecnologia i, sobretot, decoració mural, permeten de considerar l’església de Santa Cecília com un dels exemples de plenitud de l’arquitectura del primer art romànic, perfectament compatible amb la data de 1095 com la del seu acabament i consagració. (JAA)
Bibliografia
- Ll.G.Y.Excursió a Gorch Negre, “Gazeta Montanyesa”, Vic 3 denovembre de 1909.
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial, núm. 67, Vic, 1945-1952.
- Eduard Junyent: Cataluña/1, Ediciones Encuentro, Madrid 1980, pàg. 287.
- J. Puig i Cadafalch, Antoni Defalguera i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica de Catalunya, vol. II, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1911, pàgs. 268-269.
- Walter Muir Whitehill: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona 1973, pàg. 48. (DAG)