Resultats de la cerca
Es mostren 13054 resultats
Sant Pere de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanova d’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918137 Història Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que sorgí al seu redós, i a més a més, el veí poble de Sessué L’…
Sant Esteve d’Igüerri (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH165001 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri JBP-JAA Història El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’ Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la villa d’Esterri Possiblement,…
Construccions de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta J Bolós Construccions A l’extrem…
Resclosa propera al Mas del Camp de Salselles (la Quar)
Art romànic
Situació Malgrat la distància, la fotografia mostra perfectament la línia ondulada que formen els forats de la resclosa, alguns dels quals, però, han estat totalment desgastats per l’aigua J Bolòs Forats d’una resclosa d’un antic molí, situats al costat sud del pont proper al molí de Vilardell Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,1 —y 60,2 31 TDG 181602 Cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès i que podem agafar al Cobert de Puigcercós, si venim del nord, o a Vilalta, si venim…
Pont del Diable (Isòvol)
Art romànic
Situació Única arcada subsistent de les tres que devia tenir aquest pont medieval sobre el Segre, al nord del tossal de Baltarga ECSA - J Bolòs Restes d’un pont situat sobre el riu Segre, al nord del tossal de Baltarga Mapa 35-10 216 Situació 31TDG019918 Seguint la carretera que va de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc després de deixar a mà dreta el trencall que porta a Baltarga, hi ha un càmping, també a la dreta Al capdavall de la zona tancada pel càmping, a tocar del curs del riu, es troben les restes del pont JBM Història De l’antiguitat d’aquest pont, n’és un bon testimoni el notari…
Castell de Nyòvols (Canavelles)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis d’aquest castell que defensava el congost de les Graus sobre la Tet ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre un petit turó damunt d’un revolt del riu Tet, al congost de les Graus Devia controlar el pas de la via que seguia la Tet Una torre que segurament depenia d’aquesta fortalesa és situada al davant, a l’altra banda del riu ja en municipi de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 9” N - Long 2° 15’ 10” E Si seguim la carretera que va de Prada al coll de la Perxa N-116, havent passat Oleta i immediatament després d’un túnel que hi ha abans d…
Glenn Herbert Gould
Música
Pianista canadenc.
Vida S’inicià en la música a tres anys amb la seva mare, i de seguida es feu evident el seu talent excepcional, fet que quedà confirmat quan, a cinc anys, realitzà les seves primeres composicions El 1942 ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on estudià piano amb A Guerrero, orgue amb FC Silvester i teoria amb L Smith Dos anys més tard guanyà el trofeu del Kiwanis Music Festival, l’únic concurs en què participà, ja que no li agradava gens l’esperit competitiu que regnava en aquest tipus de certàmens L’any 1945, tan sols amb tretze anys, passà lde solista del conservatori de la…
Stanislaw Moniuszko
Música
Compositor polonès.
Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves primeres…
Francesco Maria Veracini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…
Alessandro Striggio
Música
Compositor i instrumentista italià.
Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…