Resultats de la cerca

Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau , que apareix esmentat del 1128 al 1138, i un Berenguer de Pau , que vivia el 1073 i que hom suposava quadravi de Guillem de Pau mort vers el 1285, que el 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d’Empúries El 1329 el seu net, Guillem de Pau i d’Oms mort vers el 1338, era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne Rosselló, Cerdanya i Vallespir Sembla que fou de dos fills del seu fill Bernat de Pau mort en 1361/72, senyor de la baronia de Pau i de les Abelles,…

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…

Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu…

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…

A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra i Šatila…

Nascut en una família de músics i ballarins, als 10 anys passà a formar part de la companyia de dansa que dirigia el seu germà Uday Les seves extraordinàries aptituds com a intèrpret de sitar  i sarong, dos dels més difosos instruments de corda de la tradició musical de l’Índia, i tambe d’altres instruments com la tabla una mena de tambor i la flauta, es posaren aviat de manifest, i en pocs anys es convertí en un dels membres més importants del grup Bàsicament autodidacte, en 1936 anà a París i amb el seu conjunt hi introduí la música índia Tot i una considerable acceptació, l’any següent…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…