Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau, que apareix esmentat del 1128 al 1138, i un Berenguer de Pau, que vivia el 1073 i que hom suposava quadravi de Guillem de Pau (mort vers el 1285), que el 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d’Empúries. El 1329 el seu net, Guillem de Pau i d’Oms (mort vers el 1338), era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Sembla que fou de dos fills del seu fill Bernat de Pau (mort en 1361/72), senyor de la baronia de Pau i de les Abelles, que sorgiren les dues línies del llinatge. Possiblement fou un altre fill de Bernat el Pere de Pau que anà a Grècia. A la línia dels senyors de Cervera de la Marenda pertangué Guillem de Pau, abat de Banyoles, i el seu germà Francesc de Pau i Amorós, que fou pare d’Elionor de Pau i d’Hortafà, dama de la reina Violant de Bar, cantada pel poeta Lluís Icard, que l’anomena na Pau. A la línia dels senyors de la baronia de Pau cal esmentar Joan de Pau (mort vers 1429), baró de Pau i senyor de les Abelles, que fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó i el 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent esmentat Francesc. Ell mateix o un fill seu també dit Joan de Pau (mort després del 1448), fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d’armes del rei Alfons IV, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d’haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l’any següent. Heretà els béns del ja esmentat Francesc de Pau, senyor de Cervera de la Marenda. Alguns d’aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim, Joan de Pau (mort el 1464), que, en iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al seu costat i que fou germà d’Hug de Pau, comanador de Bajoles a l’orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el germà fou exonerat d’aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau. Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau, muller de Joan Margarit, pares del cardenal Joan Margarit i de Pau. El darrer Joan de Pau fou pare del bisbe de Girona Berenguer de Pau i de Perapertusa (mort vers el 1506), que el 1495 fou nomenat capità de guerra per tal de prendre possessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i de Joan de Pau i de Perapertusa (mort en 1510/11), a qui foren segrestats pel rei de França els bens que tenia al Rosselló, els quals li foren, però, retornats per FerranII el Catòlic. Morí sense fills i la seva herència fou adjudicada a les seves nebodes —filles de Francesc de Pau i de Perapertusa, mort abans del 1511, que potser fou l’homònim que era capità de galeres a Nàpols el 1496— Anna de Pau, que heretà les Abelles i Cinclaus i es casà amb Bernat Galceran III de Pinós-Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i Beatriu Joana de Pau, que heretà la baronia de Pau i la senyoria de Cervera de la Marenda i es casà (1524) amb Francesc de Rocabertí i de Bellera. Tot i això, els descendents d’aquesta segona filla acabaren essent també senyors de les Abelles.
Armes dels Pau
Llinatge de cavallers segurament originari del castell de Pau (Alt Empordà) i establert a ambdós vessants de la serra de l’Albera.