Resultats de la cerca

Es mostren 114276 resultats

Grialó

Vista parcial de les ruïnes de la nau de l’església de Sant Miquel de Grialó

© Fototeca.cat

Castell
Antic castell i despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt.), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Havia format part de l’antic terme de Tudela de Segre
Gran enciclopèdia catalana

serra de Maldanell

Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell

© Fototeca.cat

Serra
Serra del municipi de Maldà (Urgell).
Gran enciclopèdia catalana

roques de Benet

Camp d’ametllers al municipi d’Horta Sant Joan, amb les Roques de Benet al fons

© Fototeca.cat

Cim
Cim del municipi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Gran enciclopèdia catalana

Barcelona Lawn Tennis Club

Partit de tennis a les pistes del Barcelona Lawn Tennis Club el 1910

Federació Catalana de Tennis

Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fou el primer club de tennis que es creà a Catalunya Embrió del Reial Club de Tennis Barcelona Fou fundat el 1889 per residents britànics a Barcelona Llavors l’esport s’anomenava lawn tennis Fou conegut com el Club Anglès o Club dels Anglesos El primer president fou el cònsol britànic a Barcelona, JF Roberts, amb uns estatuts escrits en anglès, que no permetien més d’un 10% de socis no britànics El Barcelona Lawn Tennis Club es fusionà el 1916 amb el Catalunya Lawn Tennis Club
Esportpèdia

pantà de la Baells

El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà, que rep les aigües del Llobregat

© Fototeca.cat

Embassament
Pantà construït sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins els termes de Cercs, Vilada i la Quar (Berguedà).
Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat
Gran enciclopèdia catalana

fagocitosi

Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics

© Fototeca.cat

Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
Gran enciclopèdia catalana

taquigrafia

Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”

© Fototeca.cat

Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…
Gran enciclopèdia catalana

orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)

© Fototeca.cat

Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
Gran enciclopèdia catalana

Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans

© Cumbres de las Américas

Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític…
Gran enciclopèdia catalana

baroclinitat

Geografia
Situació hidrogràfica en què les superfícies isobàriques estan inclinades les unes respecte a les altres.
En aquestes condicions les superfícies isopícniques tallen les isobàriques Es parla d’estructura baroclínica i de component baroclínic
Gran enciclopèdia catalana