Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan
torre Vilana
Història
Nom que prengué a partir dels s. XVII i XVIII l’antiga força o torre de Sarrià (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.
El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana més amunt del mateix turó fou construït el gran collegi dels escolapis de Sarrià
marquesat de Sanet
Història
Denominació catalana antiga del marquesat d’El Cenete (o d’El Zenete) instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada i concedit el 1491 per Ferran el Catòlic a Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos com a recompensa a la seva participació en la guerra de Granada.
Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular
Ora Maritima
Literatura
Poema llatí de Ruf Fest Aviè, poeta del s. IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica, basat, segons sembla, en descripcions més antigues, gregues, dels s. VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament.
Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita
caixa xinesa
Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
chorus
Música
Instrument de corda medieval, conegut ja al segle XII, que consisteix en una caixa harmònica rectangular amb una o més rosetes i dos ponts, l’un a cada extrem, damunt els quals es fixen i afinen amb claus entre quatre i sis cordes dobles afinades generalment per quintes.
Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès
Togo
Dona dirigint-se al mercat
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
el Segrià
Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…
Torredembarra
Vista aèria de Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
monestir de Bages
Vista panoràmica del monestir
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…