Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt
facòlit
Mineralogia i petrografia
Cos de roques eruptives lenticular, d’una magnitud variable, que ocupa la part més alta d’un plec i s’adapta a la seva forma, puix que, al contrari del lacòlit, no és una causa del plegament, sinó una conseqüència.
espinac

Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
torre
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc, a causa de…
tornejant
Dansa i ball
Dansador d’un ball popular d’Algemesí (Ribera Alta) dit ball dels tornejants, de caient militar, en què els dansaires, armats de bastons prims, fan variades evolucions que recorden passos d’esgrima, simulen una brega i acaben alçant una torre humana.
azalea
azalea de l’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.
Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit
reacció
Electrònica i informàtica
Procediment de recepció d’ones radioelèctriques consistent en una retroacció o reacció positiva introduïda en una etapa amplificadora d’alta freqüència mitjançant un acoblament inductiu (que hom fa amb una bobina de reacció) amb el circuit d’antena o de sintonia.
És un procediment que millora el guany i la selectivitat, però que pot produir oscillacions perjudicials per a la recepció, i per això és molt poc emprat actualment
imperatòria

Flor de sulsufragi
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de rizoma gruixut i de tija dreta, buida i estriada, alta de 80 a 120 cm, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats, i amb umbel·les compostes de flors blanques.
Concentus Musicus de Viena
Música
Conjunt orquestral austríac fundat el 1953 per Nikolaus Harnoncourt amb l’objectiu de recuperar, mitjançant instruments originals, peces que anaven des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’època barroca, tot i que també ha fet incursions en el Classicisme.
Els seus membres iniciaren l’activitat concertística el 1957, i tres anys més tard començaren les gires que els han dut arreu del món, amb el reconeixement del públic i la crítica A partir de l’enregistrament dels Concerts de Brandenburg , de JS Bach 1962, es consolidaren com una de les formacions més sòlides en el terreny de la recuperació d’instruments antics Amb l’ajut de Gustav Leonhardt, Harnoncourt dirigí la formació en els enregistraments de les cantates completes de Bach, que esdevingueren un èxit de vendes, i que s’han reeditat en diferents ocasions