Resultats de la cerca

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat…

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de Tesà, cavaller…

Aquesta fortalesa i el seu terme formaren part, com bona part dels castells veïns, del comtat de Berga o la marca del comtat de Cerdanya En el testament del comte Guifré II de Cerdanya del 1035 consta que deixava al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca, que incloïa entre d’altres el castell de Gospí El castell donà nom a una família de castlans que participaren al costat del comte d’Urgell en les campanyes d’ocupació de Gerb i Balaguer En el fogatjament de 1365-70 consta que Gospí estava en condomini de l’Església i de Pere Galceran de Calders, donzell El 1394 el…

Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a…

En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…

Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017…

Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals…

Fou denominat també Semanario Económic el 1799 i del 1816 al 1920, que deixà de publicar-se En fou el principal impulsor Bernat Contestí

La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac Passà als Gibert o Prat-Gibert