Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Sant Feliu d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la…
Frutuoso Vianna
Música
Compositor i pianista brasiler.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, un jutge municipal conegut també com a compositor de polques i valsos L’any 1917 ingressà al Conservatori de Rio de Janeiro, on estudià amb H Oswald piano i amb A Gouveia i A França harmonia A partir del 1923 prosseguí els estudis de piano a Berlín amb Hanschild, a Brusselles amb A de Greef i a París amb B Selva Quan tornà al Brasil fou nomenat professor de piano al Conservatori de Belo Horizonte 1929-30 i després començà a impartir classes al Conservatori de São Paulo 1930-38 A partir del 1942 fou professor del cor de l’Escuela…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat,…
Club Columbòfil Missatgera Barcelona
Columbofília
Club de coloms missatgers del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a la història…
Josep Elies Elies

Josep Elies Elies (primer per l’esquerra)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador, àrbitre i dirigent esportiu.
L’any 1962 fundà la Societat de Caçadors Riudebitlles, que presidí durant dotze anys, i el 1992 creà la Societat de Caçadors Sant del Bosc, de Llimiana, i el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça Especialitzat en la pràctica de recorreguts de caça i compak sporting, que introduí a Espanya, destacà en tasques organitzatives Formà part de la junta directiva de la Tercera Federació Regional de Caça 1970-82 com a vocal de competicions i l’any 1978 promogué la creació del primer camp de tir per a la pràctica dels recorreguts de caça a Catalunya Posteriorment s’integrà com a directiu de la…
Hilari Moreno Castelló

Hilari Moreno Castelló
FEDERACIÓ CATALANA D’ESPELEOLOGIA
Espeleologia
Espeleòleg i dirigent.
S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…
Eduard Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des…
Lluís de Peguera
Jurisconsult.
Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al…
Carles Sarthou i Carreres

Carles Sarthou i Carreres
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit i escriptor.
Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de…
Guerau de Rocabertí i Desfar
Història
Baró de Vilademuls i de Navata.
Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons s’avançà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina