Resultats de la cerca
Es mostren 1100 resultats
Michael Kelly
Música
Tenor irlandès.
Home polifacètic, a més de cantant fou compositor, empresari teatral i editor Des de ben jove rebé una bona educació musical i entre els seus mestres hi hagué Michael Arne Debutà a Dublín amb La buona figliuola de N Piccinni, i el 1799 es desplaçà a Nàpols per ampliar els seus estudis El 1783, durant una estada de Kelly a Venècia, el comte Durazzo, ambaixador de l’emperador austríac en aquesta ciutat italiana, el contractà per al teatre italià de Josep I a Viena A la capital austríaca intervingué en òperes com Les noces de Fígaro de WA Mozart, i entrà en contacte amb grans…
Giovanni Punto
Música
Violinista, trompista i compositor bohemi, de nom real Jan Václav Stich.
Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més tard Carles X…
Philip Cipriani Hambly Potter
Música
Compositor, pianista, director i pedagog anglès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en què el…
Castil-Blaze
Música
Nom pel qual fou conegut el crític musical i musicògraf francès François-Henri-Joseph Blaze.
S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…
Arthur Grumiaux
Música
Violinista belga.
Fou educat en una família molt afeccionada a la música i a cinc anys ja tocava en públic Estudià violí i piano al Conservatori de Charleroi i, posteriorment, perfeccionà els seus estudis al Conservatori de Brusselles, amb Alfred Dubois, i al de París, on fou deixeble de George Enescu Els anys 1939 i 1940 fou distingit amb diversos premis Debutà interpretant el concert de Mendelssohn amb la Filharmònica de Brusselles sota la direcció de Charles Munch pocs dies abans de la invasió nazi de Bèlgica La seva carrera internacional no començà fins al final de la Segona Guerra Mundial L’any 1945…
Ivo Pogorelic
Música
Pianista croat.
Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a Pogorelic El…
George Guest
Música
Director coral i organista gal·lès.
Es formà com a membre del cor infantil de les catedrals de Bangor i Chester Abans d’ingressar a la Royal Air Force, ocupà el lloc de segon organista a Chester i després de la Segona Guerra Mundial prosseguí la seva formació com a organista al Saint John’s College, a Cambridge, a partir del 1947 Deixeble d’orgue de Robin Orr, obtingué el grau en música i posteriorment centrà la seva carrera professional com a organista i director coral del Saint Johns’s College, càrrecs en què substituí Orr el 1951 Com a director del cor, li donà un nou impuls que el situà entre les primeres formacions corals…
Claudio Arrau
Música
Pianista xilè naturalitzat nord-americà.
Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940 Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de…
música clàssica
Música
El concepte de música clàssica és vague i imprecís.
L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el…
subdominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en subdominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics o sintàctics propis de la subdominant.
La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina