Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Salvador Pons i Torres
Historiografia
Cristianisme
Religiós augustinià i historiador.
Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos
Marcello Piacentini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París
Eduardo Mallea
Literatura
Novel·lista argentí.
Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La…
Pere Maça de Liçana i d’Alagó
Història
Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de la Mola.
El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures
Narcís López i Batllori
Historiografia catalana
Història del dret
Esport
Advocat, escriptor i dirigent esportiu.
Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or
, ,
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
Crnojević
Llinatge que donà a Montenegro una dinastia de gospodars en extingir-se la dels Balšić i que fou iniciada amb Esteve I (1427-65), voivoda de la Zeta superior, que mantingué l’aliança dels seus antecessors amb Venècia i fundà ciutats comercials a la costa adriàtica.
El seu fill Ivan I 1465-90 fou patrici de Venècia i fundador del monestir de Cetinje 1485 El fill d’aquest, Jordi I 1490-96, es retirà a Venècia i fou succeït pel seu germà Esteve II 1496-99, deposat pels turcs i mort el 1514 Des d’aleshores, i fins al 1852, Montenegro fou regit pels vladics de Cetinje Els Crnojević es dividiren en dues línies, una de les quals passà a Venècia i l’altra a Constantinoble Un membre d’aquesta última, Skanderbeg , fou sanjac turc de Montenegro 1514-28
El Club dels Novel·listes
Emblema del Club dels Novel·listes
© Fototeca.cat
Col·lecció catalana de novel·la fundada a Barcelona per Xavier Benguerel, Joan Sales i Joan Oliver, el 1955, en col·laboració amb l’editorial Aymà.
Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta
pipeta

Pipetes
© Bürkle
Química
Tub per a transvasar un líquid, el qual tub, omplert per succió, deixa anar el líquid contingut quan hom treu el dit que obtura l’extrem superior.
Les pipetes més emprades ho són per a transferir un volum conegut de líquid, sota certes condicions temperatura, velocitat de drenatge, etc, per a la qual cosa hom succiona el líquid fins a una marca d’aforament i, segons el tipus de pipeta, el deixa vessar completament o fins a una altra marca d’aforament pipeta de doble arrasament També són emprades pipetes graduades , com a instruments dosadors de menys precisió Quan el líquid a succionar és tòxic o desprèn vapors tòxics, hom usa aleshores una pera de succió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina