Resultats de la cerca

Formà part, durant dinou anys, del primer equip del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà diversos títols d’àmbit català i espanyol Jugà 19 partits oficials amb la selecció espanyola i 30 amb la catalana El 1966 inicià la seva carrera com a tècnic Poc després fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que ocupà durant tres anys En el seu club fou també vocal de la junta directiva Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fill de Juli Villa Loscos, formà part de l’equip de gimnàstica de La Salle de Gràcia i a mitjan dècada de 1970 disputà els primers torneigs d’àmbit estatal A final de la dècada formà part de la selecció catalana de gimnàstica i participà en exhibicions gimnàstiques Posteriorment fou jutge estatal de gimnàstica de trampolí i tècnic de salts de natació Rebé la placa al mèrit de la Federació Catalana de Natació per la seva trajectòria 2012

Arribà a Catalunya el 1931, i a partir del 1941 dedicà gran part de les seves estones lliures als coloms S’afilià a la Societat de les Roquetes i participà en concursos de coloms esportius, en els quals destacà un dels seus mascles, anomenat “Chico” Collaborà amb la Federació Catalana de Coloms Esportius fins el 1985 També feu d’inspector d’àmbit estatal, comprovava la legalitat dels coloms Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre del Futbol Club Barcelona, l’any 1994 aconseguí el rècord de Catalunya de 4 × 200 m per equips en pista coberta Posteriorment se centrà en curses de tanques i guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de 110 m tanques en dues ocasions 1996, 1997 En l’àmbit internacional, participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 en la prova de 110 m tanques Guanyà el Campionat de Catalunya el 1998, any que es retirà

Fundat durant la dècada de 1980, practica esquaix, arts marcials, ioga i fitnes L’equip d’esquaix participà en el Campionat d’Espanya d’esquaix, i a les seves installacions s’hi han disputat partits del Campionat de Catalunya i de la Copa Federació Els anys noranta destacà la secció d’arts marcials en l’àmbit estatal Disposa de sala de fitnes, sala d’activitats dirigides, àrea termal i tres pistes d’esquaix i soft-ràquet

Fundat l’any 1979, fou un dels clubs pioners del futbol sala català Inicialment prengué el nom d’UE Mataró i s’inscrigué a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Més endavant fou conegut com FS Mataró Tiritas i jugà en categories estatals durant la dècada de 1980 Desaparegué als anys noranta i l’any 2000 fou refundat com a CFS Mataró, que juga en categories d’àmbit català i utilitza el pavelló municipal Josep Mora

Competí representant el Club Louis de Barcelona Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1988 en la categoria de 72 kg i subcampiona d’Europa júnior 1989 En l’àmbit absolut, guanyà la medalla de plata en categoria de menys de 66 kg 1992 i la de bronze en categoria de menys de 72 kg 1996 als Campionats d’Espanya Formà part de la selecció catalana i espanyola Abandonà l’alta competició i es dedicà a l’arbitratge

Especialitzat en braça, es formà al Club Natació Barcelona i el 1984 passà al Club Natació Catalunya Fou quatre vegades campió absolut de Catalunya un cop en 100 m 1982 i tres cops en 200 m 1981, 1982, 1984 En l’àmbit estatal fou subcampió d’hivern de 100 i 200 m, i medalla de bronze en els absoluts d’estiu de 100 i 200 m 1983 i subcampió absolut de 100 i 200 m 1984

Vinculat al CN Arenys de Mar, fou campió de Catalunya Classe I 1988 amb l’ Splash , i d’IMS-Regata 2000 En l’àmbit estatal, guanyà la Copa del Rei 2010, el Campionat d’Espanya 2010 i el Trofeu Comte de Godó 2009, 2010, amb el vaixell Rats on Fire Disputà la regata en solitari Mare Nostrum 1999 i un Campionat del Món SWAN 45 2009 El 2010 rebé la distinció de Millor Armador d’Espanya

En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes exclouen…