Resultats de la cerca
Es mostren 11191 resultats
Vilagelans
Castell
Antic castell i quadra del municipi de Gurb (Osona), centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter.
La villa Evigilanus 1012 es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440 El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925 Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb
sa Cabaneta
Nucli
Nucli (cabaneters; 112 m alt.) del municipi de Marratxí (Mallorca), cap municipal des del 1864.
Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars
Ariany
Municipi
Municipi de Mallorca.
Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra
Sant Joan d’Àger
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç
Sant Genís de Torrelles de Foix
Art romànic
L’actual església parroquial de Torrelles es troba dins el nucli del poble És un edifici del segle XVIII que substituí en les funcions parroquials l’antiga parròquia de Santa Maria de Foix, dalt de la muntanya L’església és esmentada l’any 1185, amb el nom de Sant Genís de Torrezeles , encara que no se sap on es trobava l’antiga capella Per visites pastorals posteriors consta l’existència d’aquesta església com també la dels altars de Sant Marc, el 1404, i de la Santa Creu, el 1723 El 1594 es donà llicència per engrandir l’església de Sant Genís
Josep Benet i Company
Música
Tenor català.
Ingressà a nou anys a l’Escolania de Montserrat, on esdevingué soprano solista de diversos concerts i enregistraments Posteriorment realitzà estudis de violí al Conservatori de Música de Barcelona, de piano amb À Soler i de cant amb J Albareda Més tard amplià els estudis musicals a Munic, becat per la Fundació Humboldt S’ha destacat especialment en el terreny de la música antiga, sense oblidar la música romàntica i del segle XX, amb concerts fets arreu d’Europa i d’Amèrica Ha format part de grups de música antiga com ara Diatessaron o La Colombina, i ha realitzat…
Egèria
Literatura
Escriptora coneguda per un itinerari (Itinerarium Egeriae) que escriví sobre el seu pelegrinatge als Llocs Sants i al Pròxim Orient i que ha pogut ésser datat del 381-384.
Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat segle XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari armeni segle V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb…
Sant Pere (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984…
Palestrina
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada sobre els monts Prenestins, produeix vins Anomenada Praeneste pels romans, constitueix l’únic pas cap a Roma per la vall del riu Sacco, recorreguda per l’antiga Via Latina Ciutat florent ja al s VIII aC, fou sotmesa a Roma després de la guerra llatina 338 aC Seu episcopal des del s IV, pertangué durant l’edat mitjana a la família Colonna, i fou objecte de disputes entre ells i els papes Erigida en principat 1449, fou adquirida pels Barberini Conserva restes de l’antiga esplendor romana i és cèlebre pel palau Colonna-Barberini s VII i pel compositor Giovanni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina