Resultats de la cerca

Vida i obra De nom Antoni Carbó, ingressà a l’orde carmelità, al convent de Sant Josep de Barcelona 1616 Després d’uns quants anys de residència al convent de Perpinyà, tornà a Barcelona, on romangué fins a la seva mort Escriví, en català i castellà, les seves vivències místiques, en una trentena de llibres que ell mateix resumí o refongué Són reflexions ingènues i curioses, amb un estil elemental i repetitiu Vers el 1698 fra Joan de Sant Josep en feu una traducció al castellà, que mai no es publicà Bibliografia Comas, A 1985 1 Vegeu bibliografia

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…

Vida Seguí estudis eclesiàstics i fou ordenat a Roma el 1870 Parallelament a la seva carrera sacerdotal al seminari de Berga, estudià orgue i exercí d’organista i sotsxantre en aquest municipi El 1872 ocupà el càrrec de sotsxantre a l’església de Santa Anna de Barcelona, on estudià harmonia amb Anselm Barba, organista i mestre de capella d’aquesta parròquia A partir del 1885 fou professor de cant pla al seminari de Barcelona Publicà uns Estudios históricos sobre el canto llano Barcelona 1885 Bibliografia Complement bibliogràfic Ferrer, Antoni Estudios históricos sobre el canto…

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare i posteriorment estudià a Palma amb J Balaguer i B Torres Més tard perfeccionà els seus coneixements al Conservatori de Madrid amb els mestres J Tragó i P Fontanilla El 1900 rebé el primer premi de piano del conservatori madrileny i el 1904 realitzà uns quants concerts a Mallorca L’any següent viatjà a París, on estudià amb R Viñes i també amb Ch Tournemire, el qual l’introduí en l’estudi de l’orgue i l’ajudà a dominar la tècnica contrapuntística A París realitzà concerts a la Salle Touche, al Théâtre Marigny i a la Salle…

Vida És autor d’una collecció de cançons populars per a cant i piano, premiades per l’Orfeó Català el 1917 i pel Ministeri d’Instrucció Pública Escriví diversos articles en "La Almudaina" -amb el pseudònim Un Conrador - sobre folklore mallorquí, i també pronuncià algunes conferències És autor de nombrosos llibres, com Tornada a Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16 i Folklore musical mallorquín 1926 Molt relacionat amb el món polític, fou secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat 1899 i participà en el Bloc Assembleista 1917 Compongué Himne Mallorquí…

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor de la recopilació historicojurídica  Manual Digest de les valls neutres d’Andorra  1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Comú General, per a l’elaboració de la qual Fiter feu un ús abundant de la documentació d’arxiu Fou utilitzada per autors posteriors, com Antoni Puig Politar andorrà , 1763, entre d’altres Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i l’autoritat que li era atribuïda en els camps legislatiu…

De família de tradició marinera i corsària, consta que ja navegava el 1797 El 1799 fou capturat juntament amb el seu pare per una fragata anglesa mentre feia un viatge comercial, i posteriorment fou alliberat Dedicat des d’aleshores al cors a compte de particulars, el 1806 fou contractat per a navegar amb el xabec Sant Antoni i Santa Isabel L’acció per la qual és sobretot recordat és la captura del Felicity , bergantí anglès amb base al port de Gibraltar amb autorització per a realitzar activitats corsàries contra naus d’Espanya, França i Holanda i comandat pel capità italià…

Deixeble de Lluís i Lluís Maria Millet, estudià piano amb Tomàs Buxó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya Sotsdirector, des del 1940, de l’Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d’organista de la basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare 1964, el de mestre de capella Del 1945 al 1996 fou director de l’ Orfeó Gracienc , amb el qual efectuà un gran nombre de concerts En el camp pedagògic, es dedicà a l’ensenyament…