Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
joc de faristol
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.
És format per un arbre d’excèntriques, sovint intercanviables, situat al costat del teler, a baix de tot, que transmet el moviment als lliços a través d’unes calques i d’uns arbres horitzontals El conjunt d’aquests arbres, collocats escalonadament i de llurs suports, té l’aspecte d’un faristol
nacra
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids, que amb una conquilla que pot assolir 80 cm de llargària; és el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.
A la cara externa de la conquilla sobresurten un gran nombre d’escates que li donen un aspecte rugós Habita als fons sorrencs de la Mediterrània, entre 5 i 25 m de fondària, amb la punta de la conquilla clavada a la sorra Els cabussadors solen pescar-les amb fins ornamentals
doris
Malacologia
Nom donat a uns mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids, que comprenen nombroses espècies.
Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat
comprovació
Diplomàtica i altres branques
Testimoni del notari assegurant que ha comprovat la transcripció d’un document.
A la cancelleria catalana, la comprovació tenia dues finalitats la depuració de l’estil, tasca que acomplia el protonotari, i la supervisió del text sota l’aspecte diplomàtic, missió que pertanyia al canceller, al vicecanceller o als consellers La comprovació a les minutes era indicada amb la fórmula '' visa per '
protoplasma
Biologia
Contingut plasmàtic cel·lular format per un sistema col·loidal heterogeni constituït per un reticle de filaments, membranes, microsomes, etc, de natura proteica o lipídica, dispersos en un medi aquós.
Té una gran activitat metabòlica Pot canviar d’aspecte físic, sobretot per deshidratació i coagulació En la majoria de cèllules animals i vegetals es diferencia en citoplasma i nucli El protoplasma és equivalent a un protoplast, però sense els vacúols ni els materials ingerits Per alguns autors és sinònim de citoplasma
Antonio Rinaldi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever
David Gill
Astronomia
Astrònom i geodesista escocès.
Director de l’observatori de Ciutat del Cap a partir de l’any 1879, fou un dels primers a utilitzar els procediments fotogràfics per a reproduir l’aspecte del firmament Establí un sistema per a calcular la distància entre la Terra i el Sol i determinà la massa del planeta Júpiter
Protestes violentes contra la reforma laboral a França
Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur
transbordador
Vaixell transbordador
© Lluís Prats
Transports
Vaixell gran i pla destinat al transport de passatgers, mercaderies, automòbils, etc, i àdhuc de trens, entre les dues vores d’un estret o d’un freu, o d’un canal o d’un riu.
Les característiques dels transbordadors que han de navegar per un estret o per un freu i les dels que ho han de fer per un riu o per un canal són ben diferents, de tal manera que mentre que els primers tenen aspecte de vaixell, els segons s’assemblen més aviat a barcasses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina