Resultats de la cerca

Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i…

Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’…

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid i a la Hochschule für Musik de Munic Ha estat director d’òpera de l’Escuela de Canto de Madrid 1977, titular de la Sinfónica de Asturias 1980-88 i principal director invitat de l’Orquesta Nacional de España 1987-89 Des del 1986 és director titular de la Sinfónica de Tenerife i des del 1992, director artístic de la Sinfónica de Galicia, orquestres amb les quals ha desenvolupat una important tasca dins el panorama musical espanyol Ha treballat amb destacats solistes com Alícia de Larrocha, Krystian Zimerman, Midori i Narciso Yepes i ha…

Estudià al Conservatori de Màlaga amb MJosé González Debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1990, i el 1992 cantà El gato montés , de Manuel Penella, amb Plácido Domingo, qui li obrí les portes dels principals escenaris internacionals Amb un repertori centrat en les obres de Verdi i Donizetti, debutà a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres sota la batuta de Riccardo Muti i György Solti Ha estat objecte de diversos reconeixements, com ara el premi al millor intèrpret musical de la ciutat de Màlaga 1995, premi Grammy al millor intèrpret llatí de música clàssica 2001, el Classical…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de la…

Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns particulars…

Doctorat en belles arts per la Universitat del País Basc, és professor titular d’escultura a la Universitat de Vigo El seu treball és molt crític amb la retòrica de la publicitat, que sublima els mites de la immediatesa, la reciprocitat i la llibertat d’expressió, amb el consum dirigit, la formació de l’opinió pública o el negoci de l’oci Denuncia la no-reciprocitat que aquests mecanismes tenen en la societat, pel fet que els receptors es converteixen en subjectes passius Utilitza l’espectacularitat per a qüestionar el lloc de l’obra i el de l’espectador Ha publicat diversos…

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…