Resultats de la cerca

Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població…

Formen el conjunt un castell i un santuari, situats a migdia de l’antic terme de Torreneral, agregat a Penelles Ferran d’Antequera vengué la propietat a l’abadia de Poblet el 1414 Anomenada la Torre del Bisbe al segle XVI, fou adquirida a mitjan segle XIX per Ignasi de Girona i Targa el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà La possessió fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova El 1982 la família Cusiné adquirí la finca als Girona, que el 2016 passà a ser propietat d’un dels fills, l’enòleg i vinicultor Tomàs Cusiné Des del 1780 hi ha constància d’activitat…

D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera  En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia…

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…

Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest…

Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989,…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe  —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…

Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el 2000 i el s…