Resultats de la cerca

Nebot de  Gregori Maians i Siscar  i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829

De posició benestant, estigué afiliat al partit socialista en 1919-23, i posteriorment collaborà activament amb els comunistes fou el primer director de Nuestra Palabra , el 1931, i candidat per aquest partit a les eleccions de diputats a corts del 1933 i els anarquistes en especial Cultura Obrera Francmaçó i anticlerical, fou l’organitzador de la Lliga Laica a Mallorca agost-novembre del 1930, i fundà i dirigí el periòdic Sotana Roja  1931 Fou afusellat l’any 1937

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1912-13 Passà al primer equip 1915-23, amb el qual guanyà cinc Campionats de Catalunya 1916, 1919-22 i dues Copes estatals 1920, 1922 Jugava d’interior i de davanter centre, i disputà 261 partits i marcà prop de 200 gols Formà part de la selecció catalana en 7 partits i marcà 3 gols En retirar-se, fou objecte d’un homenatge a les Corts, el 17 de juny de 1923

Destacà com a davanter en el CE Manresa els anys vint Fou campió de Catalunya de tercera categoria la temporada 1924-25 Marcà els quatre gols del seu equip en la final disputada a les Corts contra el Nàstic de Tarragona La temporada 1921-22 milità en el FC Barcelona on jugà 8 partits i marcà 4 gols Fou campió de Copa i de la Copa Catalunya Al febrer del 1923 s’arrenglerà amb la selecció catalana en l’homenatge a Joan Gamper

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

S’inicià al Club Joventut les Corts de Barcelona i al CE Universitari Debutà a la Lliga estatal amb el BF l’Hospitalet 1999-2001 i posteriorment jugà amb el CB Puig d’en Valls d’Eivissa 2001-03, l’AE Sedis Bàsquet-Cadí de la Seu d’Urgell 2003-04, el CB San José de Lleó 2004-05, el BF Viladecans 2005-06 i el CB Olesa 2006-07, i des de la temporada 2007-08, amb l’Agrupación Deportiva Baloncesto Avilés

A 720 m d’altitud, és dominada per la mola del castell de La Mota, començat el 1441, que fou residència d’Isabel la Catòlica Conquerida als moros per Alfons VI, a l’edat mitjana fou un punt de reunió de corts D’aleshores daten les primeres fàbriques de draps i les fires de bestiar, que són, encara actualment, molt importants S'hi han establert, gràcies a la condició de principal nus ferroviari de la regió, indústries tèxtils i alimentàries

Entre 120000 persones segons els organitzadors i 18000 segons la delegació del govern de Madrid participen a la manifestació a favor de l’autodeterminació a la capital de l’Estat Convocada per l'ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d'àmbit català i estatal, la marxa transcorre pel passeig del Prado, des d'Atocha fins a la plaça Cibeles Cap partit d’esquerres amb representació a les Corts Generals d’àmbit estatal hi pren part