Resultats de la cerca

Velocista, en la prova de 60 m en pista coberta fou dues vegades campió d’Espanya 1991, 1994 i tres de Catalunya 1992, 1993, 1995 També fou campió català de 100 m 1989, 1995 i de 200 m 1988, 1995 Participà en els rècords de Catalunya de 4 × 100 m 1995 i de 4 × 200 m 1988 amb el seu club, el GEiEG de Girona Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en un Mundial en pista coberta 1991, on igualà el rècord català de 60 m, i en un europeu a l’aire lliure 1994, on va córrer els 4 × 100 m Guanyà la medalla de plata en els 4 × 100 m dels Campionats Iberoamericans 1990 i dels…

En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa…

Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt campanar,…

Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…

Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a…

La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional En…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…

Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…

Format al futbol base del València CF, debutà a la primera divisió el 1984 amb el València, club en el qual jugà, fins el 1998, un total de quinze temporades, 553 partits és el jugador que més cops ha vestit la samarreta valencianista en partit oficial i marcà 107 gols Posteriorment jugà un any al Wolverhampton Wanderers de la First Division anglesa, i una darrera temporada 1999-2000 al CE Castelló, on es retirà Disputà el Mundial d’Itàlia 1990 amb la selecció espanyola Després de retirar-se exercí com a director esportiu de l’Alacant FC, del CE Castelló i també del València CF,…

Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i als mitjans…