Resultats de la cerca

És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner…

El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor…

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i…

El 1768 es traslladà a Viena amb la intenció d’estudiar per a advocat, però finalment decidí dedicar-se a la música i arribà a ser mestre de capella en algunes esglésies vieneses El 1784 fundà, a la capital austríaca, una casa editorial dedicada bàsicament a la publicació de les obres de compositors contemporanis Edità, entre d’altres, obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, del qual era amic, L van Beethoven i IJ Pleyel Més tard 1800 s’installà a Leipzig, on, juntament amb l’organista A Kühnel, fundà l’editorial Bureau de Musique, empresa que fou adquirida el 1814 per CF Peters El…

Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley edità…

S’establí a Londres pels volts del 1690, i l’any 1692 ocupà el càrrec de fabricant d’instruments del monarca Guillem III Les seves primeres edicions daten del 1695 i aviat es convertí en un dels editors més importants de la ciutat Publicà obres de compositors contemporanis, tant anglesos com continentals Astut home de negocis, aconseguí reduir costos tot substituint les plaques de coure per les més econòmiques de peltre, mentre s’adaptava ràpidament als canvis i adoptava les innovacions tècniques introduïdes per altres Mantingué relacions cordials amb GF Händel, de qui edità l’…

Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…