Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
dic
Transports
Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc, l’obra viva del buc.
Hi ha certes operacions de reparació i manteniment que hom pot efectuar solament deixant al descobert i amb fàcil accés totes les parts del buc, les quals antigament eren fetes a flor d’aigua inclinant el vaixell lateralment mitjançant barcasses, o bé en terra, amb el vaixell sobre un escar
estrany | estranya
Història del dret
Estranger, foraster.
Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat
Bow River

Vista del Bow River, Alberta
© Corel / Fototeca.cat
Riu
Curs fluvial de la província d’Alberta (Canadà).
Neix al glacial Bow i desemboca al riu South Saskatchewan River Amb 587 km de longitud, pertany a la conca del riu Nelson El seu nom fa referència a les canyes que creixen a les seves ribes i que eren utilitzades pels indis per fabricar els arcs bow , en anglès
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
felipnèria
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení germanes de la Immaculada Concepció) fundat a Vic el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864 Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials residència femenina de joves i ancianes Té la casa mare a Vic els Saits i una altra a la Gleva Osona
Col·legi Militar de Mallorca
Militar
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional
, establert a Palma, Mallorca, el 1812 pel mariscal de camp Sandford Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica
pària
Història
Sociologia
Nom que a l’Índia hom dóna a la persona que no pertany a cap casta.
Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació
parasceve
Judaisme
Denominació grega neotestamentària del dia de preparació del dissabte (sàbat) entre els jueus, és a dir, els divendres.
Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
ganiveter | ganivetera
Història
Menestral que fabricava ganivets.
A Barcelona constituïren un gremi propi amb els daguers des del 1512, i perdurà fins al s XIX A València eren units amb els daguers, els armers, els esmoladors i els forjadors d’armes blanques A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres metallúrgics, de la confraria de Sant Eloi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina